Publicat per

Entre la llum del dia i la màgia de la nit

Publicat per

Entre la llum del dia i la màgia de la nit

El cap de setmana passat vaig tenir l’oportunitat de fer un viatge d’anada i tornada el mateix dia, una aventura que em…
El cap de setmana passat vaig tenir l’oportunitat de fer un viatge d’anada i tornada el mateix dia, una…

El cap de setmana passat vaig tenir l’oportunitat de fer un viatge d’anada i tornada el mateix dia, una aventura que em va portar a una experiència visual única. Vaig ser testimoni de dues perspectives sorprenents del mateix lloc emblemàtic: el Coliseu de Roma. En aquestes dues imatges, capturades en moments diferents del dia, es pot apreciar la majestuositat d’aquesta meravella arquitectònica en dues situacions totalment contrastades.

El Coliseu, conegut com una de les set meravelles del món, és un testimoni vivent de la grandesa de l’antiga Roma. La primera imatge revela la seva imponent presència sota la llum del sol, destacant els detalls de la seva arquitectura i la vida que bull fora i dins del seu recinte. La segona imatge ens transporta a la màgia de la nit, on les llums artificials il·luminen la seva estructura amb una aura misteriosa i captivadora.

Les dues imatges del Coliseu, una de dia i l’altra de nit, ens ofereixen una oportunitat única per reflexionar sobre el concepte d’alteritat i diferència. Durant el dia, l’admiració és present mentre els detalls arquitectònics són il·luminats pel sol. En canvi, a la nit, hi ha un caire més respectuós i romàntic, amb les llums que destaquen la majestuositat de l’estructura. Aquestes perspectives contrastants ens mostren com la nostra percepció d’un mateix lloc pot canviar segons el moment del dia i les condicions visuals, recordant-nos la diversitat de formes en què podem experimentar el món que ens envolta.

A més, aquestes imatges ens porten a pensar en la quantitat de persones que al llarg dels anys han admirat aquesta meravella de l’antiguitat. Cada visitant aporta una nova perspectiva i una nova història al Coliseu, contribuint a la seva riquesa cultural i al seu llegat històric.

https://drive.google.com/drive/folders/1RkXtbXa-KNZ-XfRJNrxCa28Z6FJPegC7?usp=sharing

 

 

Debat0el Entre la llum del dia i la màgia de la nit

No hi ha comentaris.

Publicat per

Anem per feina! Activitat 3 – Registre 4

Publicat per

Anem per feina! Activitat 3 – Registre 4

Fronteres i identitat Durant aquesta difícil tasca d’enregistrar l’entorn que em rodeja i d’intentar abastar els diferents límits que presenta, penso que la dimensió social i política i tot l’entramat de relacions entre les persones que en formen part, son part fonamental per poder entendre aquest mateix entorn que analitzem. Gergen (1973), ja en reflexiona quan ens remet al caràcter històric i cambiant de les societats i dels sentits i significats que atorguem a aquestes realitats. Segons Gergen, aquests significats…
Fronteres i identitat Durant aquesta difícil tasca d’enregistrar l’entorn que em rodeja i d’intentar abastar els diferents límits que…

Fronteres i identitat

Durant aquesta difícil tasca d’enregistrar l’entorn que em rodeja i d’intentar abastar els diferents límits que presenta, penso que la dimensió social i política i tot l’entramat de relacions entre les persones que en formen part, son part fonamental per poder entendre aquest mateix entorn que analitzem.

Gergen (1973), ja en reflexiona quan ens remet al caràcter històric i cambiant de les societats i dels sentits i significats que atorguem a aquestes realitats. Segons Gergen, aquests significats incideixen en la manera en la qual comprenem i conformem el nostre entorn.

Quan analitzo allò que m’envolta, posant la mirada en la societat, no puc evitar adonar-me de la gran diversitat cultural que els moviments migratoris han generat a Roda de Ter. Inevitablement, la multiculturalitat em porta a pensar en la identitat i com aquesta es relaciona amb els límits i les fronteres que vull trobar.

Tal com explica Grimson (2005), existeix una relació de reciprocitat entre territoris, identitats i fronteres. Són expressions que utilitzem com a construccions polítiques i socials de llocs i sentits. 

Per tant, les fronteres esdevenen espais de condensació de processos socioculturals que permeten unir i separar el que és simbòlic i material.

Per aquesta raó, cada identitat, en certa manera estableix una frontera que delimita allò que representa el “nosaltres” i ho contraposa a “ells”, creant de fet, una petita frontera.

Penso que un dels llocs que permet prendre consciència d’aquesta multiculturalitat i de l’existència d’aquestes identitats en un territori, és l’escola. Per aquest motiu, vaig decidir observar i registrar a través d’esbossos, la realitat social de l’entorn.

Esbós 1

Com apunta Jenkins (1996), les identitats es conformen en el marc de les relacions que establim amb els altres. Són part inherent a la interacció social, la qual cosa significa que sense identitat no hi hauria societat.

Tanmateix, resulta paradoxal com a vegades aquesta mateixa identitat esdevé el catalitzador per a actituds com el racisme o la discriminació de gènere que semblen trobar-se molt lluny de la construcció de la societat.

Stuart Hall (2010), ens diu que un efecte de la identitat és la marca de fronteres entre un jo, un nosaltres i els altres, resultant d’una diferenciació a partir de marques culturals distintives.

Analitzant l’evolució de la piràmide demogràfica del territori, resulta evident l’envelliment de la població en els darrers anys. Aquest fet em porta a reflexionar sobre l’evolució de la identitat a través del temps.

Com canvia la nostra identitat al llarg de la vida? Reforça les fronteres del jo, nosaltres i els altres, que apuntava Stuart Hall? Ens fa propensos als prejudicis o és al contrari?

Esbós 2

Debat0el Anem per feina! Activitat 3 – Registre 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 4 Pac 3

Publicat per

Registre 4 Pac 3

Bona nit, companys i companyes. Aquesta vegada he volgut seguir el fil de l’última entrada i continuar parlant dels límits i possibilitats que ens ofereix el Palau Olímpic de Badalona. Tot i ser un camp amb una pista excel·lent i unes instal·lacions molt bones, ja vaig dir la passada entrada que els partits que es podien jugar en aquests era a escala professional, l’equip masculí i femení de la penya. La resta d’equips de la ciutat inclosa la penya (equips…
Bona nit, companys i companyes. Aquesta vegada he volgut seguir el fil de l’última entrada i continuar parlant dels…

Bona nit, companys i companyes.
Aquesta vegada he volgut seguir el fil de l’última entrada i continuar parlant dels límits i possibilitats que ens ofereix el Palau Olímpic de Badalona.
Tot i ser un camp amb una pista excel·lent i unes instal·lacions molt bones, ja vaig dir la passada entrada que els partits que es podien jugar en aquests era a escala professional, l’equip masculí i femení de la penya. La resta d’equips de la ciutat inclosa la penya (equips inferiors) tenien la limitació de no poder jugar en aquesta. Tot i això, aquest estadi ofereix els membres i jugadors de la penya, el carnet de soci per poder assistir als partits com espectadors i a més, van rotant i cada vegada un equip inferior de la penya bressol surt en els descansos i temps morts dels partits professionals, això crec que és molt positiu, ja que poden accedir a fer un petit partit entre els de l’equip mentre els professionals descansen i sentir-se com els jugadors d’alt nivell. Encara que continua sent un límit el fet de no tenir bones instal·lacions en la resta de poliesportius ni accés a aquest per la resta d’equips.

https://drive.google.com/drive/folders/1Db69-H1gjic0dxK7-SaXdFMrLrYgnFGO

Debat0el Registre 4 Pac 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 4

Publicat per

Registre 4

Fotografia documental En el registre anterior, vaig fer un sketching sobre les fronteres que hi ha en el meu barri. Ara vull…
Fotografia documental En el registre anterior, vaig fer un sketching sobre les fronteres que hi ha en el meu…

Fotografia documental

En el registre anterior, vaig fer un sketching sobre les fronteres que hi ha en el meu barri. Ara vull compartir amb vosaltres les fronteres que ha creat l’Ajuntament de Barcelona per a les zones verdes d’aparcament. Si us fixeu la zona vermella seria Nou Barris (Zona 32), la qual està delimitada pel Passeig Fabra i Puig, i la bona blava és el barri d’Horta (Zona 33).

Com afecta això al Barri? Doncs bé, aquesta frontera o límit fa que els habitants de Nou Barris, els quals habiten en edificis alts sense garatge i estan en aquesta frontera, tinguin moltes dificultats per aparcar. En canvi, la gent que viu a Horta generalment tenen molts llocs lliures perquè ja disposen de cases o edificis amb garatge a l’interior.

Antigament, els habitants d’aquesta frontera aparcaven generalment a les zones que tenen contacte entre els dos barris. Però ara, es pot observar com ens passem donant voltes i voltes per trobar lloc en qualsevol moment del dia.

Imatge 1. Plànol zona verda 32 i 33 de Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona

Per això, he decidit representar aquesta situació amb la fotografia documental. La qual segons Forné i Satorra  és una branca de la fotografia que té com a objectiu capturar esdeveniments i situacions de la vida real per tal de documentar un moment determinat en el temps, amb propòsits  informatius.

Enllaç a la carpeta del Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1Qa3k0Q1WodC2ytHCRj8XVP4ISFpDEHf2?usp=drive_link 

Referències bibliogràfiques
  • Ajuntament de Barcelona. Plànol orientatiu zones verdes. Extret de: https://areaverda.cat/ca/planol
  • Forné, E. [Ester] i Satorra, R. [Rubén]. (2022) Guia per a l’enregistrament i recerca amb imatge i so [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Debat0el Registre 4

No hi ha comentaris.

Publicat per

Un ressó dels sentits

Publicat per

Un ressó dels sentits

En un encreuament de realitats, els sorolls de la vida prenen forma com una simfonia urbana, entrellaçant-se en un teixit ric de significats i emocions. És en aquest mosaic sonor on emergeixen els conceptes d’alteritat i diferència, trobant la seva expressió més vibrant i poètica. El futbol, un ritual compartit que transcendeix fronteres i cultures, emana crits d’encoratjament i fervor. En aquest escenari efervescent, l’alteritat es revela a través de la unió en la diversitat, on cada crit és un testimoni de la celebració col·lectiva…
En un encreuament de realitats, els sorolls de la vida prenen forma com una simfonia urbana, entrellaçant-se en un teixit ric de significats…

En un encreuament de realitats, els sorolls de la vida prenen forma com una simfonia urbana, entrellaçant-se en un teixit ric de significats i emocions. És en aquest mosaic sonor on emergeixen els conceptes d’alteritat i diferència, trobant la seva expressió més vibrant i poètica.

El futbol, un ritual compartit que transcendeix fronteres i cultures, emana crits d’encoratjament i fervor. En aquest escenari efervescent, l’alteritat es revela a través de la unió en la diversitat, on cada crit és un testimoni de la celebració col·lectiva de l’èxit i la camaraderia.

Al mar, un infinit espai d’exploració i introspecció, les ones ressonen amb una melodia etèria. El seu murmuri constant és una invitació a la reflexió, recordant-nos la nostra petita existència enfront de la immensitat de l’oceà. Aquí, la diferència esdevé una metàfora del món i la humilitat que ens inspira.

El monopatí, una dansa sobre rodes a través de l’asfalt urbà, dona vida al soroll hipnòtic de les rodes que es fonen amb el terra. En aquesta simfonia de moviment, l’alteritat es manifesta en la seva forma més íntima: la individualitat de cada patinador, la seva expressió única de llibertat i autenticitat.

A través d’aquesta experiència sensorial, els sorolls es converteixen en ponts cap al passat, portant-nos de tornada a moments viscuts i emocions compartides. Són els sons que ens transporten a un estat d’èxtasi, que ens fan vibrar dins i ens desperten a la bellesa de la diversitat humana i la riquesa de les nostres pròpies passions.

https://drive.google.com/drive/folders/1crBTewWUcWnteKp5hOoYSDnogZd93rG0?usp=sharing

 

Debat0el Un ressó dels sentits

No hi ha comentaris.

Publicat per

Recull d’experiències

Publicat per

Recull d’experiències

Bona tarda, companys i companyes, compartim per aquí les nostres experiències: Àngela: Recordo que quan anava a 4t de primària, a l’assignatura d’anglès ens van oferir participar en un projecte que consistia a escriure cartes en correspondència amb una escola dels Estats Units. La nostra mestra havia viscut molts anys allà i, va acordar amb una altra escola, que seria bona idea que els infants ens escriguéssim entre nosaltres per intercanviar idees i practicar la nova llengua. A cadascú li havien assignat…
Bona tarda, companys i companyes, compartim per aquí les nostres experiències: Àngela: Recordo que quan anava a 4t de primària,…

Bona tarda, companys i companyes, compartim per aquí les nostres experiències:

Àngela: Recordo que quan anava a 4t de primària, a l’assignatura d’anglès ens van oferir participar en un projecte que consistia a escriure cartes en correspondència amb una escola dels Estats Units. La nostra mestra havia viscut molts anys allà i, va acordar amb una altra escola, que seria bona idea que els infants ens escriguéssim entre nosaltres per intercanviar idees i practicar la nova llengua. A cadascú li havien assignat un destinatari concret. Nosaltres els escrivíem en anglès i ells ens responien en castellà. El projecte era setmanal, és a dir, un cop a la setmana rebíem o bé un correu electrònic o bé una carta postal personalitzada escrita per un/a estudiant de l’escola en correspondència. La carta era en un format lliure que et donava l’oportunitat de dibuixar, fer còmics o descripcions escrites. Un cop rebíem la carta, la corregíem i escrivíem una carta nova en resposta a l’anterior. Quan teníem les dues tasques, les adjuntàvem i les enviàvem tornant a esperar una nova resposta.  Personalment, recordo que va consistir en una activitat transversal del curs fet que va provocar que alguns alumnes aconseguíssim generar un vincle amb els altres estudiants i coneguéssim algunes diferències culturals sobre el funcionament de l’escola, les extraescolars i la vida diària. 

Andreu: Les dues pràctiques interculturals que més destaco durant l’educació primària són: Cada any el cicle superior de la nostra escola feia un concurs de dibuixos sobre trobades o festes populars que coneguéssim. Jo vaig decidir dibuixar sobre la volta dels “3 tombs” al poble on visc. Tracta sobre realitzar 3 voltes al poble damunt un carro que és arrossegat per un animal de càrrega (ruc o cavall) i vestir-se de l’època dels nostres iaios i iaies quan anaven al camp. Els mestres seleccionaven alguns per enviar-los a un concurs internacional al Japó. El meu treball va guanyar una menció honorable i em van enviar un quadre amb el dibuix. A més, va aparèixer a la seva pàgina oficial. Va ser molt especial per mi. A 5è de primària la nostra mestra de castellà va viatjar al Perú i va contactar amb una escola d’allí per tal de crear vincles amb nosaltres. A partir d’aquí vam decidir enviar cartes a cada un dels alumnes d’allí. Vam fer un vincle en parelles i cada alumne escrivia a un altre sobre coses de la nostra cultura, tradicions, música i aficions que teníem. A més, vam fer un poema en castellà que relacionés la nostra escola amb el poble on vivíem. Va ser molt bonic perquè al cap de mig any la mestra va tornar al Perú per portar les nostres cartes i per portar les seves. D’aquesta forma vam conèixer els seus gustos, tradicions i forma de viure d’aquella escola peruana.

Delia: Com a estudiant en pràctiques a una escola, vaig tenir la meravellosa oportunitat d’observar i participar en un projecte que va promoure la interculturalitat i la inclusió d’una manera excepcional. Recordo una experiència particularment memorable en què els alumnes de cinquè i sisè, de diverses procedències ètniques i amb diferents capacitats, es van reunir per crear una obra de teatre col·laborativa a l’assignatura d’educació física. Com a observadora, va ser inspirador veure com aquests infants es comprometien i treballaven junts per representar les seves experiències i identitats de manera autèntica a través de l’art teatral. Durant les sessions de treball, vaig veure com l’alumnat compartia les seves històries personals i perspectives, creant un espai segur i inclusiu on tothom se sentia escoltat i valorat. Va ser increïble veure com es van apropar els uns als altres, superant les diferències per col·laborar en la creació d’una obra que reflectia la diversitat del nostre entorn escolar. A més, durant el procés de creació de l’obra, els alumnes van treballar activament en la representació i celebració de les seves identitats. Van integrar elements de les seves cultures i tradicions en l’actuació, creant una obra autèntica i significativa que va ressonar amb l’audiència, conformada per la resta de cursos de l’escola i per les seves famílies. El resultat final va ser una obra de teatre que va emocionar i inspirar a tots els qui la van presenciar. Va ser un recordatori del poder que tenen les arts per connectar-nos i celebrar la nostra diversitat. Aquesta experiència m’ha ensenyat la importància de fomentar la inclusió i la comprensió intercultural a través de l’educació i les arts, i ho portaré amb mi com a futura mestra.

Anna: Les experiències que m’agradaria destacar, i recordo, que van donar espai i van evidenciar la interculturalitat, són les següents: A 4t de primària, es va proposar per final de curs realitzar un pica-pica on es tractava de portar plats típics del país d’origen. A l’aula teníem companys i companyes del Marroc, Tailàndia i Polònia. Ens van portar plats típics i vam poder tastar menjars que fins aquell dia no coneixíem i veure i experimentar a través del gust una part important de la cultura com és l’alimentació. L’altra activitat que recordo va tenir lloc a l’ESO, a l’hora de Plàstica. Havíem de triar un continent, i a través del dibuix, les teles, els colors, crear el nostre treball sobre el continent escollit.

ACTIVITAT 2: Conclusió.

Cada un de nosaltres ha tingut la seva pròpia experiència a l’escola, on les arts, han buscat fomentar la inclusió de diferents identitats. En primer lloc, fent el recull d’experiències, ens hem adonat que tots ens hem centrat en aquelles pràctiques viscudes que se centren, especialment, en la inclusió d’individus d’ètnies diverses. L’Àngela, ens ha descrit una experiència que va tenir lloc quan estava a 4t de primària. La pràctica pedagògica duta a terme a la seva classe consistia a intercanviar correspondència amb una escola dels Estats Units. Aquesta activitat era transversal i tenia com a un dels objectius proporcionar un aprenentatge lingüístic, ja que els alumnes d’aquí practicaven anglès i els d’allà, castellà. També fomentava l’intercanvi d’idees entre cultures diferents, la qual cosa afavoria conèixer maneres diferents de viure i la comprensió i creació de vincles amb persones d’altres cultures i parts del món. 

De la mateixa manera, l’Andreu ens compartia també l’experiència de la correspondència via carta postal amb estudiants d’una escola del Perú. A més a més, ens compartia haver participat en un concurs japonès de dibuixos sobre costums i tradicions de les festes populars locals. Amb aquesta experiència podem vincular la de l’Anna. Les dues activitats són un clar exemple de com l’expressió artística, tot i no donar-se de manera explícitament directa, funciona com un mitjà per a conèixer i entrar en contacte amb altres cultures. 

La Dèlia ens explicava una activitat en la qual la col·laboració era clau per a construir una història conjunta. Fer una obra de teatre implica comunicació, la presa de diferents rols dins d’un grup i prendre decisions per tal d’acabar representant el fruit de tota una feina conjunta. Es tracta d’una activitat molt interessant a l’hora de crear connexions directes entre persones de cultures diferents i serveix sobretot per aprendre molt els uns dels altres durant el procés de construcció. 

És important entendre la vinculació directa que té l’art amb la cultura, i més concretament, amb la construcció d’identitats culturals. L’art permet i enforteix el sentiment de pertinença preservant l’herència cultural d’un territori. També ho pot fer a una escala més reduïda com és l’entorn més estret: el familiar. Des de la prehistòria, l’art ha vinculat al grup i ha construït comunitat, per mostrar i recordar fets importants. És per aquest motiu, que les activitats expressades anteriorment, fonamenten pràctiques que intenten fomentar la inclusió.  A través de l’art, ja sigui a partir d’un concurs de dibuixos sobre festes culturals on es reflecteix la idea anteriorment proposada, o a través d’identificar un continent a partir dels seus colors, les seves teles o dibuixos característics, es poden crear intercanvis entre comunitats culturals diferents. Reflexionar al voltant d’aquestes experiències, ens ha fet pensar en la importància d’introduir pràctiques pedagògiques artístiques, on l’alumnat pugui experimentar vincles i connexions, fomentant així la interculturalitat a les aules. 

En conclusió, les pràctiques pedagògiques descrites comparteixen l’objectiu de promoure la interculturalitat i la inclusió de tothom, independentment de la seva ètnia. Totes elles, proporcionen una plataforma pel diàleg i intercanvi d’idees i experiències, fomentant així, la valoració de la diversitat. Malgrat això, hi ha diferències en la forma en la que cada una d’elles aborda aquest tema, les perspectives i metodologies, són diferents. Així i tot, totes són eines valuoses per fomentar el respecte i la inclusió.

Debat0el Recull d’experiències

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 3

Publicat per

Registre 3

Seguint el fil de les altres entrades continuem parlant dels límits i fronteres que presenta Badalona amb el bàsquet, tenint present que és considerada la capital europea del bàsquet. En aquesta entrada m’agradaria passar-me a l’altre extrem, fins ara hem parlat de les mancances i limitacions que generava un dels pavellons principals on els equips de la ciutat juguen els partits. Ara m’agradaria parlar del Palau olímpic de Badalona, el nou pavelló on juga la penya i on s’han jugat…
Seguint el fil de les altres entrades continuem parlant dels límits i fronteres que presenta Badalona amb el bàsquet,…

Seguint el fil de les altres entrades continuem parlant dels límits i fronteres que presenta Badalona amb el bàsquet, tenint present que és considerada la capital europea del bàsquet. En aquesta entrada m’agradaria passar-me a l’altre extrem, fins ara hem parlat de les mancances i limitacions que generava un dels pavellons principals on els equips de la ciutat juguen els partits. Ara m’agradaria parlar del Palau olímpic de Badalona, el nou pavelló on juga la penya i on s’han jugat els partits de diferents competicions com l’Eurobasket o la copa rei. Les instal·lacions, la pista, l’aforament, la neteja i altres aspectes de les instal·lacions són molt diferents, aquestes són de qualitat i et fan estar a gust veient els partits. L’inconvenient i límit és que només hi poden jugar els equips femenins i masculins professionals, l’únic contacte amb aquesta pista que tenen els infants, és al descans i temps morts dels partits que surten a jugar un equip de la penya de categories inferiors (cada partit un equip diferent), però només aquells nens i nenes que juguin a la penya bressol i no d’altres equips, i per això suposa un gran límit per la resta d’equips de la ciutat. Pel que fa al preu de les entrades per accedir no considero que sigui un gran límit, ja que són bastant assequibles, tot i que com sempre hi haurà famílies que no hi puguin accedir.

Debat0el Registre 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Anem per feina! Activitat 3 – Registre 3

Publicat per

Anem per feina! Activitat 3 – Registre 3

Fotografies a cau d’orella Quan ens plantegem la tasca d’explorar i representar el nostre entorn, és inevitable arribar a la mirada. Aquesta manera d’interpretar el món que paradoxalment, pot fer que ens centrem excessivament en la dimensió visual del que percebem, deixant de banda els altres sentits. En certa manera, Berger ja ho manifesta al seu llibre Modos de ver de 1972, quan diu “La vista es la que establece nuestro lugar en el mundo circundante” Tanmateix, altres autors com…
Fotografies a cau d’orella Quan ens plantegem la tasca d’explorar i representar el nostre entorn, és inevitable arribar a…

Fotografies a cau d’orella

Quan ens plantegem la tasca d’explorar i representar el nostre entorn, és inevitable arribar a la mirada. Aquesta manera d’interpretar el món que paradoxalment, pot fer que ens centrem excessivament en la dimensió visual del que percebem, deixant de banda els altres sentits. En certa manera, Berger ja ho manifesta al seu llibre Modos de ver de 1972, quan diu “La vista es la que establece nuestro lugar en el mundo circundante”

Tanmateix, altres autors com Toop, qüestionen aquesta afirmació i defensen que els altres sentits poden proporcionar una resposta més integral.

És per això que en aquest nou registre, he decidit centrar-me en en el so, com a eina, per tal d’intentar conformar una mena de paisatge sonor (terme proposat per Raymond Murray) i que crec que em permetrà descriure el meu entorn, d’una manera més tridimensional i complexa, a la vegada que em possibilitarà confrontar realitats amb immediatesa transparència. 

Els ambients enregistrats són veritables i no han sigut alterats per la meva mirada. En aquest sentit, una imatge pot ser molt més susceptible de ser manipulada pel seu autor, encara que sigui de manera inconscient.  

La meva intenció amb aquests registres, és poder confrontar diferents realitats del meu entorn, que l’identifiquen, però que generen reflexions.

Registre 1: Natura 

Carregant...

Aquest extracte ens permet formar part de l’ecosistema del riu. Ha estat enregistrat a 300 metres de casa meva i, tanmateix, ens situa en un ambient molt allunyat de l’ésser humà.

Registre 2: El riu

Carregant...

Hem avançat 100 o 150 metres i sentim la remor del riu i la força de l’aigua, però també, de fons comencem a notar la presència urbana del trànsit.

Registre 3: La ciutat

Carregant...

Només 50 metres ens separen del registre anterior, però el paisatge ha canviat de manera dramàtica. No hi ha natura ni riu, només tecnologia.

Registre 4: L’escola

Carregant...

Hem caminat 2 minuts i ara l’escenari és ben diferent. Al costat del soroll ensordidor del trànsit, els sons provinents d’una escola.

Registre 5: Civilització

Carregant...

Finalment, la darrera fotografia sonora ens parla de civilització, d’organització social. Les campanades que marquen el pas del temps. També s’hi ha colat la natura, recordant el cant dels ocells del primer registre, però aquell altre paisatge sembla ara un altre món.

Quan confrontem dos paisatges com són el de la natura i el trànsit, prenem consciència de manera instantània de com som capaços de modificar l’entorn de manera tan dramàtica. 

Crec que aquesta confrontació ens mostra com és d’important repensar la nostra relació amb l’entorn urbà i natural, i a la vegada em permet fer servir el so com un element fonamental del paisatge, que en aquest cas ens ha ajudat a entendre l’espai sense imatges.

Referència bibliogràfica

Llorca, J. [Joaquín]. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59.

Debat0el Anem per feina! Activitat 3 – Registre 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 3

Publicat per

Registre 3

Sketching: Límits i fronteres Amb aquest registre vull parlar sobre les fronteres. Visc a Barcelona a Nou Barris, justament a la frontera amb Horta. Aquest límit no està representat amb una barrera física o algun límit natural, sinó que és un fet simbòlic. Nou Barris és considerat com una zona més empobrida, on la gent viu en edificis alts i antics sense pàrquings i les botigues no són de gaire bona qualitat. Mentre que a Horta, sí que disposen de…
Sketching: Límits i fronteres Amb aquest registre vull parlar sobre les fronteres. Visc a Barcelona a Nou Barris, justament…

Sketching: Límits i fronteres

Amb aquest registre vull parlar sobre les fronteres. Visc a Barcelona a Nou Barris, justament a la frontera amb Horta. Aquest límit no està representat amb una barrera física o algun límit natural, sinó que és un fet simbòlic.

Nou Barris és considerat com una zona més empobrida, on la gent viu en edificis alts i antics sense pàrquings i les botigues no són de gaire bona qualitat. Mentre que a Horta, sí que disposen de pàrquing en els seus edificis o inclús viuen en cases. També es poden trobar més comerços, supermercats i cafeteries de franquícies. Per tant, les persones que vivim en aquesta frontera, generalment anem a fer vida a Horta. Segons Kremer et al. (2018), les fronteres creen les nostres identitats, ja que aquestes grans diferències poden afectar directament a la qualitat de vida.

He volgut representar aquesta situació, a través d’un sketching, és a dir, una tècnica de dibuix que consisteix a crear dibuixos ràpids o esbossos amb llapis, per tal de crear ràpidament l’essència d’un tema (Forné i Satorra, 2022).

A continuació comparteixo amb vosaltres un sketching elaborat per mi, on he intentat representar de manera molt clara les diferències entre els dos barris.

Enllaç a la carpeta del Drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1YT6gr_pHn8ay5iCu9rT3OsdejNFVWIYh?usp=sharing

Referències bibliogràfiques
  • Forné, E. [Ester] i Satorra, R. [Rubén]. (2022) Guia per a l’enregistrament i recerca amb imatge i so [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

 

Debat0el Registre 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Moments efímers

Publicat per

Moments efímers

El vídeo que he creat és un retrat íntim del meu poble, Osca, capturant moments efímers i paisatges serens que em suggereixen una profunda connexió amb la naturalesa. En cada moment de l’enregistrament, es desplega una experiència sensorial plena: el suau murmur del vent que acaricia les fulles dels arbres, la presència reconfortant dels animals que poblen els racons tranquils, amb especial menció el meu fidel gos i la increïble posta de sol que banya els horitzons en colors càlids…
El vídeo que he creat és un retrat íntim del meu poble, Osca, capturant moments efímers i paisatges serens…

El vídeo que he creat és un retrat íntim del meu poble, Osca, capturant moments efímers i paisatges serens que em suggereixen una profunda connexió amb la naturalesa. En cada moment de l’enregistrament, es desplega una experiència sensorial plena: el suau murmur del vent que acaricia les fulles dels arbres, la presència reconfortant dels animals que poblen els racons tranquils, amb especial menció el meu fidel gos i la increïble posta de sol que banya els horitzons en colors càlids i suaus. A través de la càmera, he pogut capturar cada detall, per petit que sigui, que cobra vida i converteix aquesta grabació en una obra d’art que captura la sensibilitat i la simplicitat de la vida.

No obstant això, és important reconèixer que cada persona pot interpretar aquests mateixos elements d’una manera diferent. El que a mi em transmet una sensació d’energia i connexió amb el meu entorn, pot evocar emocions totalment diverses en una altra persona. Per exemple, mentre jo pugui experimentar una sensació de pau, algú altre pot percebre una sensació de melancolia o fins i tot d’inquietud en els mateixos paisatges i moments. Reflexionant sobre els límits, les fronteres, l’alteritat i la diferència, aquesta diversitat de percepcions destaca la rellevància de la perspectiva individual en la interpretació del món que ens envolta. Cadascuna de les persones que existeixen en el món, porten les seves experiències, emocions i creences a la seva interpretació del que veuen. Això ens recorda la importància de mantenir una actitud oberta i respectuosa cap a les perspectives diferents de les nostres.

A més, el fet que el vídeo estigui filmat per mi mateixa, des de la meva perspectiva, accentua encara més aquesta idea de subjectivitat. Tot i que estem tots compartint el mateix espai físic, les nostres experiències i interpretacions poden ser completament úniques. Això implica que la nostra experiència  està filtrada per les pròpies emocions, interessos i percepcions. Ens recorda que la manera en què percebem el món està influïda per una multitud de factors, inclosos el nostre bagatge cultural, les nostres creences i les nostres interaccions personals. En lloc de veure aquesta diversitat com una divisió, podríem veure-la com una font de riquesa i una oportunitat per a la comprensió i el creixement personal. Aquesta reflexió, per tant, ens convida a abraçar la complexitat i la riquesa de la diversitat humana.

https://drive.google.com/drive/folders/11Nf9vFw8FBE_YX57sOGTEwafgqPsQxXm?usp=sharing

 

Carregant...

Debat0el Moments efímers

No hi ha comentaris.