Des de primària, el dibuix ha suposat un repte per a mi, afectant la meva autoestima després d’una experiència negativa amb un autoretrat. Malgrat això, he après a valorar altres formes artístiques. Pintar mandales em proporciona pau i una fuga creativa, superant les dificultats amb el dibuix.
A primària, vaig iniciar-me en la música amb la flauta, tot i que aquesta habilitat es va perdre amb el temps. Malgrat la separació dels meus pares, la fascinació pel piano perdura, esperant una oportunitat futura per explorar-la.
La connexió artística amb la meva mare a través de la ceràmica i els vitralls ha estat una font de plaer i connexió familiar. Amb el meu pare, l’art pren formes de figures de fusta i creació de mobles, tot i la meva manca d’enteniment profund en aquest àmbit. Aquestes activitats compartides han estat inestimables en la construcció de connexions familiars que estimo profundament.
Mapa mental (espero que es pugui visualitzar bé) : https://folio-uploads-pro.s3.eu-west-1.amazonaws.com/wp-content/uploads/sites/17208/2024/03/08155039/Mapa-Mental.-CRISTINA-FUSTER-OLIVA.pdf
Debat0el Mapa mental – educació artística i relació personal
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Ana!
he escoltat el que has dit i m’he sentit representada amb el que dius que l’art ensenya, fa sentir, transmet i l’art educa. Per mi l’art és una forma d’expressar-me i habitualment el faig servir per expressar molts sentiments i emocions.
Ens veiem!