Publicat per

Un ressó dels sentits

Publicat per

Un ressó dels sentits

En un encreuament de realitats, els sorolls de la vida prenen forma com una simfonia urbana, entrellaçant-se en un teixit ric de significats i emocions. És en aquest mosaic sonor on emergeixen els conceptes d’alteritat i diferència, trobant la seva expressió més vibrant i poètica. El futbol, un ritual compartit que transcendeix fronteres i cultures, emana crits d’encoratjament i fervor. En aquest escenari efervescent, l’alteritat es revela a través de la unió en la diversitat, on cada crit és un testimoni de la celebració col·lectiva…
En un encreuament de realitats, els sorolls de la vida prenen forma com una simfonia urbana, entrellaçant-se en un teixit ric de significats…

En un encreuament de realitats, els sorolls de la vida prenen forma com una simfonia urbana, entrellaçant-se en un teixit ric de significats i emocions. És en aquest mosaic sonor on emergeixen els conceptes d’alteritat i diferència, trobant la seva expressió més vibrant i poètica.

El futbol, un ritual compartit que transcendeix fronteres i cultures, emana crits d’encoratjament i fervor. En aquest escenari efervescent, l’alteritat es revela a través de la unió en la diversitat, on cada crit és un testimoni de la celebració col·lectiva de l’èxit i la camaraderia.

Al mar, un infinit espai d’exploració i introspecció, les ones ressonen amb una melodia etèria. El seu murmuri constant és una invitació a la reflexió, recordant-nos la nostra petita existència enfront de la immensitat de l’oceà. Aquí, la diferència esdevé una metàfora del món i la humilitat que ens inspira.

El monopatí, una dansa sobre rodes a través de l’asfalt urbà, dona vida al soroll hipnòtic de les rodes que es fonen amb el terra. En aquesta simfonia de moviment, l’alteritat es manifesta en la seva forma més íntima: la individualitat de cada patinador, la seva expressió única de llibertat i autenticitat.

A través d’aquesta experiència sensorial, els sorolls es converteixen en ponts cap al passat, portant-nos de tornada a moments viscuts i emocions compartides. Són els sons que ens transporten a un estat d’èxtasi, que ens fan vibrar dins i ens desperten a la bellesa de la diversitat humana i la riquesa de les nostres pròpies passions.

https://drive.google.com/drive/folders/1crBTewWUcWnteKp5hOoYSDnogZd93rG0?usp=sharing

 

Debat0el Un ressó dels sentits

No hi ha comentaris.

Publicat per

Recull d’experiències

Publicat per

Recull d’experiències

Bona tarda, companys i companyes, compartim per aquí les nostres experiències: Àngela: Recordo que quan anava a 4t de primària, a l’assignatura d’anglès ens van oferir participar en un projecte que consistia a escriure cartes en correspondència amb una escola dels Estats Units. La nostra mestra havia viscut molts anys allà i, va acordar amb una altra escola, que seria bona idea que els infants ens escriguéssim entre nosaltres per intercanviar idees i practicar la nova llengua. A cadascú li havien assignat…
Bona tarda, companys i companyes, compartim per aquí les nostres experiències: Àngela: Recordo que quan anava a 4t de primària,…

Bona tarda, companys i companyes, compartim per aquí les nostres experiències:

Àngela: Recordo que quan anava a 4t de primària, a l’assignatura d’anglès ens van oferir participar en un projecte que consistia a escriure cartes en correspondència amb una escola dels Estats Units. La nostra mestra havia viscut molts anys allà i, va acordar amb una altra escola, que seria bona idea que els infants ens escriguéssim entre nosaltres per intercanviar idees i practicar la nova llengua. A cadascú li havien assignat un destinatari concret. Nosaltres els escrivíem en anglès i ells ens responien en castellà. El projecte era setmanal, és a dir, un cop a la setmana rebíem o bé un correu electrònic o bé una carta postal personalitzada escrita per un/a estudiant de l’escola en correspondència. La carta era en un format lliure que et donava l’oportunitat de dibuixar, fer còmics o descripcions escrites. Un cop rebíem la carta, la corregíem i escrivíem una carta nova en resposta a l’anterior. Quan teníem les dues tasques, les adjuntàvem i les enviàvem tornant a esperar una nova resposta.  Personalment, recordo que va consistir en una activitat transversal del curs fet que va provocar que alguns alumnes aconseguíssim generar un vincle amb els altres estudiants i coneguéssim algunes diferències culturals sobre el funcionament de l’escola, les extraescolars i la vida diària. 

Andreu: Les dues pràctiques interculturals que més destaco durant l’educació primària són: Cada any el cicle superior de la nostra escola feia un concurs de dibuixos sobre trobades o festes populars que coneguéssim. Jo vaig decidir dibuixar sobre la volta dels “3 tombs” al poble on visc. Tracta sobre realitzar 3 voltes al poble damunt un carro que és arrossegat per un animal de càrrega (ruc o cavall) i vestir-se de l’època dels nostres iaios i iaies quan anaven al camp. Els mestres seleccionaven alguns per enviar-los a un concurs internacional al Japó. El meu treball va guanyar una menció honorable i em van enviar un quadre amb el dibuix. A més, va aparèixer a la seva pàgina oficial. Va ser molt especial per mi. A 5è de primària la nostra mestra de castellà va viatjar al Perú i va contactar amb una escola d’allí per tal de crear vincles amb nosaltres. A partir d’aquí vam decidir enviar cartes a cada un dels alumnes d’allí. Vam fer un vincle en parelles i cada alumne escrivia a un altre sobre coses de la nostra cultura, tradicions, música i aficions que teníem. A més, vam fer un poema en castellà que relacionés la nostra escola amb el poble on vivíem. Va ser molt bonic perquè al cap de mig any la mestra va tornar al Perú per portar les nostres cartes i per portar les seves. D’aquesta forma vam conèixer els seus gustos, tradicions i forma de viure d’aquella escola peruana.

Delia: Com a estudiant en pràctiques a una escola, vaig tenir la meravellosa oportunitat d’observar i participar en un projecte que va promoure la interculturalitat i la inclusió d’una manera excepcional. Recordo una experiència particularment memorable en què els alumnes de cinquè i sisè, de diverses procedències ètniques i amb diferents capacitats, es van reunir per crear una obra de teatre col·laborativa a l’assignatura d’educació física. Com a observadora, va ser inspirador veure com aquests infants es comprometien i treballaven junts per representar les seves experiències i identitats de manera autèntica a través de l’art teatral. Durant les sessions de treball, vaig veure com l’alumnat compartia les seves històries personals i perspectives, creant un espai segur i inclusiu on tothom se sentia escoltat i valorat. Va ser increïble veure com es van apropar els uns als altres, superant les diferències per col·laborar en la creació d’una obra que reflectia la diversitat del nostre entorn escolar. A més, durant el procés de creació de l’obra, els alumnes van treballar activament en la representació i celebració de les seves identitats. Van integrar elements de les seves cultures i tradicions en l’actuació, creant una obra autèntica i significativa que va ressonar amb l’audiència, conformada per la resta de cursos de l’escola i per les seves famílies. El resultat final va ser una obra de teatre que va emocionar i inspirar a tots els qui la van presenciar. Va ser un recordatori del poder que tenen les arts per connectar-nos i celebrar la nostra diversitat. Aquesta experiència m’ha ensenyat la importància de fomentar la inclusió i la comprensió intercultural a través de l’educació i les arts, i ho portaré amb mi com a futura mestra.

Anna: Les experiències que m’agradaria destacar, i recordo, que van donar espai i van evidenciar la interculturalitat, són les següents: A 4t de primària, es va proposar per final de curs realitzar un pica-pica on es tractava de portar plats típics del país d’origen. A l’aula teníem companys i companyes del Marroc, Tailàndia i Polònia. Ens van portar plats típics i vam poder tastar menjars que fins aquell dia no coneixíem i veure i experimentar a través del gust una part important de la cultura com és l’alimentació. L’altra activitat que recordo va tenir lloc a l’ESO, a l’hora de Plàstica. Havíem de triar un continent, i a través del dibuix, les teles, els colors, crear el nostre treball sobre el continent escollit.

ACTIVITAT 2: Conclusió.

Cada un de nosaltres ha tingut la seva pròpia experiència a l’escola, on les arts, han buscat fomentar la inclusió de diferents identitats. En primer lloc, fent el recull d’experiències, ens hem adonat que tots ens hem centrat en aquelles pràctiques viscudes que se centren, especialment, en la inclusió d’individus d’ètnies diverses. L’Àngela, ens ha descrit una experiència que va tenir lloc quan estava a 4t de primària. La pràctica pedagògica duta a terme a la seva classe consistia a intercanviar correspondència amb una escola dels Estats Units. Aquesta activitat era transversal i tenia com a un dels objectius proporcionar un aprenentatge lingüístic, ja que els alumnes d’aquí practicaven anglès i els d’allà, castellà. També fomentava l’intercanvi d’idees entre cultures diferents, la qual cosa afavoria conèixer maneres diferents de viure i la comprensió i creació de vincles amb persones d’altres cultures i parts del món. 

De la mateixa manera, l’Andreu ens compartia també l’experiència de la correspondència via carta postal amb estudiants d’una escola del Perú. A més a més, ens compartia haver participat en un concurs japonès de dibuixos sobre costums i tradicions de les festes populars locals. Amb aquesta experiència podem vincular la de l’Anna. Les dues activitats són un clar exemple de com l’expressió artística, tot i no donar-se de manera explícitament directa, funciona com un mitjà per a conèixer i entrar en contacte amb altres cultures. 

La Dèlia ens explicava una activitat en la qual la col·laboració era clau per a construir una història conjunta. Fer una obra de teatre implica comunicació, la presa de diferents rols dins d’un grup i prendre decisions per tal d’acabar representant el fruit de tota una feina conjunta. Es tracta d’una activitat molt interessant a l’hora de crear connexions directes entre persones de cultures diferents i serveix sobretot per aprendre molt els uns dels altres durant el procés de construcció. 

És important entendre la vinculació directa que té l’art amb la cultura, i més concretament, amb la construcció d’identitats culturals. L’art permet i enforteix el sentiment de pertinença preservant l’herència cultural d’un territori. També ho pot fer a una escala més reduïda com és l’entorn més estret: el familiar. Des de la prehistòria, l’art ha vinculat al grup i ha construït comunitat, per mostrar i recordar fets importants. És per aquest motiu, que les activitats expressades anteriorment, fonamenten pràctiques que intenten fomentar la inclusió.  A través de l’art, ja sigui a partir d’un concurs de dibuixos sobre festes culturals on es reflecteix la idea anteriorment proposada, o a través d’identificar un continent a partir dels seus colors, les seves teles o dibuixos característics, es poden crear intercanvis entre comunitats culturals diferents. Reflexionar al voltant d’aquestes experiències, ens ha fet pensar en la importància d’introduir pràctiques pedagògiques artístiques, on l’alumnat pugui experimentar vincles i connexions, fomentant així la interculturalitat a les aules. 

En conclusió, les pràctiques pedagògiques descrites comparteixen l’objectiu de promoure la interculturalitat i la inclusió de tothom, independentment de la seva ètnia. Totes elles, proporcionen una plataforma pel diàleg i intercanvi d’idees i experiències, fomentant així, la valoració de la diversitat. Malgrat això, hi ha diferències en la forma en la que cada una d’elles aborda aquest tema, les perspectives i metodologies, són diferents. Així i tot, totes són eines valuoses per fomentar el respecte i la inclusió.

Debat0el Recull d’experiències

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 3

Publicat per

Registre 3

Seguint el fil de les altres entrades continuem parlant dels límits i fronteres que presenta Badalona amb el bàsquet, tenint present que és considerada la capital europea del bàsquet. En aquesta entrada m’agradaria passar-me a l’altre extrem, fins ara hem parlat de les mancances i limitacions que generava un dels pavellons principals on els equips de la ciutat juguen els partits. Ara m’agradaria parlar del Palau olímpic de Badalona, el nou pavelló on juga la penya i on s’han jugat…
Seguint el fil de les altres entrades continuem parlant dels límits i fronteres que presenta Badalona amb el bàsquet,…

Seguint el fil de les altres entrades continuem parlant dels límits i fronteres que presenta Badalona amb el bàsquet, tenint present que és considerada la capital europea del bàsquet. En aquesta entrada m’agradaria passar-me a l’altre extrem, fins ara hem parlat de les mancances i limitacions que generava un dels pavellons principals on els equips de la ciutat juguen els partits. Ara m’agradaria parlar del Palau olímpic de Badalona, el nou pavelló on juga la penya i on s’han jugat els partits de diferents competicions com l’Eurobasket o la copa rei. Les instal·lacions, la pista, l’aforament, la neteja i altres aspectes de les instal·lacions són molt diferents, aquestes són de qualitat i et fan estar a gust veient els partits. L’inconvenient i límit és que només hi poden jugar els equips femenins i masculins professionals, l’únic contacte amb aquesta pista que tenen els infants, és al descans i temps morts dels partits que surten a jugar un equip de la penya de categories inferiors (cada partit un equip diferent), però només aquells nens i nenes que juguin a la penya bressol i no d’altres equips, i per això suposa un gran límit per la resta d’equips de la ciutat. Pel que fa al preu de les entrades per accedir no considero que sigui un gran límit, ja que són bastant assequibles, tot i que com sempre hi haurà famílies que no hi puguin accedir.

Debat0el Registre 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Anem per feina! Activitat 3 – Registre 3

Publicat per

Anem per feina! Activitat 3 – Registre 3

Fotografies a cau d’orella Quan ens plantegem la tasca d’explorar i representar el nostre entorn, és inevitable arribar a la mirada. Aquesta manera d’interpretar el món que paradoxalment, pot fer que ens centrem excessivament en la dimensió visual del que percebem, deixant de banda els altres sentits. En certa manera, Berger ja ho manifesta al seu llibre Modos de ver de 1972, quan diu “La vista es la que establece nuestro lugar en el mundo circundante” Tanmateix, altres autors com…
Fotografies a cau d’orella Quan ens plantegem la tasca d’explorar i representar el nostre entorn, és inevitable arribar a…

Fotografies a cau d’orella

Quan ens plantegem la tasca d’explorar i representar el nostre entorn, és inevitable arribar a la mirada. Aquesta manera d’interpretar el món que paradoxalment, pot fer que ens centrem excessivament en la dimensió visual del que percebem, deixant de banda els altres sentits. En certa manera, Berger ja ho manifesta al seu llibre Modos de ver de 1972, quan diu “La vista es la que establece nuestro lugar en el mundo circundante”

Tanmateix, altres autors com Toop, qüestionen aquesta afirmació i defensen que els altres sentits poden proporcionar una resposta més integral.

És per això que en aquest nou registre, he decidit centrar-me en en el so, com a eina, per tal d’intentar conformar una mena de paisatge sonor (terme proposat per Raymond Murray) i que crec que em permetrà descriure el meu entorn, d’una manera més tridimensional i complexa, a la vegada que em possibilitarà confrontar realitats amb immediatesa transparència. 

Els ambients enregistrats són veritables i no han sigut alterats per la meva mirada. En aquest sentit, una imatge pot ser molt més susceptible de ser manipulada pel seu autor, encara que sigui de manera inconscient.  

La meva intenció amb aquests registres, és poder confrontar diferents realitats del meu entorn, que l’identifiquen, però que generen reflexions.

Registre 1: Natura 

Carregant...

Aquest extracte ens permet formar part de l’ecosistema del riu. Ha estat enregistrat a 300 metres de casa meva i, tanmateix, ens situa en un ambient molt allunyat de l’ésser humà.

Registre 2: El riu

Carregant...

Hem avançat 100 o 150 metres i sentim la remor del riu i la força de l’aigua, però també, de fons comencem a notar la presència urbana del trànsit.

Registre 3: La ciutat

Carregant...

Només 50 metres ens separen del registre anterior, però el paisatge ha canviat de manera dramàtica. No hi ha natura ni riu, només tecnologia.

Registre 4: L’escola

Carregant...

Hem caminat 2 minuts i ara l’escenari és ben diferent. Al costat del soroll ensordidor del trànsit, els sons provinents d’una escola.

Registre 5: Civilització

Carregant...

Finalment, la darrera fotografia sonora ens parla de civilització, d’organització social. Les campanades que marquen el pas del temps. També s’hi ha colat la natura, recordant el cant dels ocells del primer registre, però aquell altre paisatge sembla ara un altre món.

Quan confrontem dos paisatges com són el de la natura i el trànsit, prenem consciència de manera instantània de com som capaços de modificar l’entorn de manera tan dramàtica. 

Crec que aquesta confrontació ens mostra com és d’important repensar la nostra relació amb l’entorn urbà i natural, i a la vegada em permet fer servir el so com un element fonamental del paisatge, que en aquest cas ens ha ajudat a entendre l’espai sense imatges.

Referència bibliogràfica

Llorca, J. [Joaquín]. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59.

Debat0el Anem per feina! Activitat 3 – Registre 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 3

Publicat per

Registre 3

Límits i fronteres Amb aquest registre vull parlar sobre les fronteres. Visc a Barcelona a Nou Barris, justament a la frontera amb Horta. Aquest límit no està representat amb una barrera física o algun límit natural, sinó que és un fet simbòlic. Nou Barris és considerat com una zona més empobrida, on la gent viu en edificis alts i antics sense pàrquings i les botigues no són de gaire bona qualitat. Mentre que a Horta, sí que disposen de pàrquing…
Límits i fronteres Amb aquest registre vull parlar sobre les fronteres. Visc a Barcelona a Nou Barris, justament a…

Límits i fronteres

Amb aquest registre vull parlar sobre les fronteres. Visc a Barcelona a Nou Barris, justament a la frontera amb Horta. Aquest límit no està representat amb una barrera física o algun límit natural, sinó que és un fet simbòlic.

Nou Barris és considerat com una zona més empobrida, on la gent viu en edificis alts i antics sense pàrquings i les botigues no són de gaire bona qualitat. Mentre que a Horta, sí que disposen de pàrquing en els seus edificis o inclús viuen en cases. També es poden trobar més comerços, supermercats i cafeteries de franquícies. Per tant, les persones que vivim en aquesta frontera, generalment anem a fer vida a Horta. Segons Kremer et al. (2018), les fronteres creen les nostres identitats, ja que aquestes grans diferències poden afectar directament a la qualitat de vida.

He volgut representar aquesta situació, a través d’un sketching, és a dir, una tècnica de dibuix que consisteix a crear dibuixos ràpids o esbossos amb llapis, per tal de crear ràpidament l’essència d’un tema (Forné i Satorra, 2022).

A continuació comparteixo amb vosaltres un sketching elaborat per mi, on he intentat representar de manera molt clara les diferències entre els dos barris.

Enllaç a la carpeta del Drive:

https://drive.google.com/drive/folders/1YT6gr_pHn8ay5iCu9rT3OsdejNFVWIYh?usp=sharing

Referències bibliogràfiques
  • Forné, E. [Ester] i Satorra, R. [Rubén]. (2022) Guia per a l’enregistrament i recerca amb imatge i so [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

 

Debat0el Registre 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Moments efímers

Publicat per

Moments efímers

El vídeo que he creat és un retrat íntim del meu poble, Osca, capturant moments efímers i paisatges serens que em suggereixen una profunda connexió amb la naturalesa. En cada moment de l’enregistrament, es desplega una experiència sensorial plena: el suau murmur del vent que acaricia les fulles dels arbres, la presència reconfortant dels animals que poblen els racons tranquils, amb especial menció el meu fidel gos i la increïble posta de sol que banya els horitzons en colors càlids…
El vídeo que he creat és un retrat íntim del meu poble, Osca, capturant moments efímers i paisatges serens…

El vídeo que he creat és un retrat íntim del meu poble, Osca, capturant moments efímers i paisatges serens que em suggereixen una profunda connexió amb la naturalesa. En cada moment de l’enregistrament, es desplega una experiència sensorial plena: el suau murmur del vent que acaricia les fulles dels arbres, la presència reconfortant dels animals que poblen els racons tranquils, amb especial menció el meu fidel gos i la increïble posta de sol que banya els horitzons en colors càlids i suaus. A través de la càmera, he pogut capturar cada detall, per petit que sigui, que cobra vida i converteix aquesta grabació en una obra d’art que captura la sensibilitat i la simplicitat de la vida.

No obstant això, és important reconèixer que cada persona pot interpretar aquests mateixos elements d’una manera diferent. El que a mi em transmet una sensació d’energia i connexió amb el meu entorn, pot evocar emocions totalment diverses en una altra persona. Per exemple, mentre jo pugui experimentar una sensació de pau, algú altre pot percebre una sensació de melancolia o fins i tot d’inquietud en els mateixos paisatges i moments. Reflexionant sobre els límits, les fronteres, l’alteritat i la diferència, aquesta diversitat de percepcions destaca la rellevància de la perspectiva individual en la interpretació del món que ens envolta. Cadascuna de les persones que existeixen en el món, porten les seves experiències, emocions i creences a la seva interpretació del que veuen. Això ens recorda la importància de mantenir una actitud oberta i respectuosa cap a les perspectives diferents de les nostres.

A més, el fet que el vídeo estigui filmat per mi mateixa, des de la meva perspectiva, accentua encara més aquesta idea de subjectivitat. Tot i que estem tots compartint el mateix espai físic, les nostres experiències i interpretacions poden ser completament úniques. Això implica que la nostra experiència  està filtrada per les pròpies emocions, interessos i percepcions. Ens recorda que la manera en què percebem el món està influïda per una multitud de factors, inclosos el nostre bagatge cultural, les nostres creences i les nostres interaccions personals. En lloc de veure aquesta diversitat com una divisió, podríem veure-la com una font de riquesa i una oportunitat per a la comprensió i el creixement personal. Aquesta reflexió, per tant, ens convida a abraçar la complexitat i la riquesa de la diversitat humana.

https://drive.google.com/drive/folders/11Nf9vFw8FBE_YX57sOGTEwafgqPsQxXm?usp=sharing

 

Carregant...

Debat0el Moments efímers

No hi ha comentaris.

Publicat per

El camí dels nostres objectius

Publicat per

El camí dels nostres objectius

La imatge de les escales amb les paraules que descriuen les emocions que experimentem en un projecte ens ofereix una metàfora potent…
La imatge de les escales amb les paraules que descriuen les emocions que experimentem en un projecte ens ofereix…

La imatge de les escales amb les paraules que descriuen les emocions que experimentem en un projecte ens ofereix una metàfora potent del viatge que emprenen els nostres sentiments a mesura que avancem en un objectiu.

Començant amb l’emoció i l’esperança, a la base de les escales, ens trobem amb l’impuls inicial que ens motiva a començar. La incertesa i el nerviosisme també estan presents, ja que no sabem què ens depararà el camí. A mesura que pugem, ens enfrontem a la frustració, el dubte i l’ansietat. Aquests sentiments són naturals en qualsevol projecte, perquè que ens trobem amb obstacles i dificultats. La perseverança es converteix en una clau per superar-los i seguir endavant. La satisfacció, l’orgull i la felicitat comencen a aparèixer a mesura que anem aconseguint fites i veiem el nostre projecte prendre forma. La satisfacció d’un treball ben fet és una recompensa poderosa que ens motiva a continuar. Finalment, a dalt de les escales, trobem l’esperança, un sentiment que ens acompanya durant tot el viatge i que ens impulsa a seguir endavant fins a aconseguir el nostre objectiu.

La imatge pot ser interpretada com una metàfora dels límits que ens imposem a nosaltres mateixos i dels que ens imposa la societat. Les fronteres entre el que és possible i el que no ho és poden ser difuses, i la alteritat (l’altre) pot ser vista com una amenaça o com una oportunitat per aprendre i créixer. La diferència entre les nostres emocions i les dels altres també es fa evident en la imatge. Cada persona experimenta els projectes de manera diferent, i és important respectar i comprendre les emocions de tots els participants.

La imatge ens convida també a reflexionar sobre la nostra pròpia experiència en els projectes. Quines emocions hem experimentat? Quins obstacles hem superat? Com hem après a gestionar la frustració i el dubte?  També ens convida a reflexionar sobre la societat en què vivim. Quins límits ens imposa? Quines oportunitats ens ofereix? Com podem treballar per construir una societat més justa i inclusiva? Es tracta  d’una metàfora poderosa del viatge que emprenen els nostres sentiments a mesura que avancem en un projecte. Ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia experiència, la societat en què vivim i els límits que ens imposem a nosaltres mateixos i als altres.

https://drive.google.com/drive/folders/1jNms5aP7IE0GuBmQs52QpiMJ–4JXSYZ?usp=drive_link

 

Debat0el El camí dels nostres objectius

No hi ha comentaris.

Publicat per

Relat sobre l’educació artística (a dins i a fora de l’aula)

Publicat per

Relat sobre l’educació artística (a dins i a fora de l’aula)

Pol-i-valent La meva educació artística ha estat un viatge ric i divers, que ha evolucionat al llarg dels anys amb experiències formals i autodidactes. Començant a la primària, ja mostrava un gran interès i habilitat en la música i les arts plàstiques, destacant especialment amb la meva creativitat i comprensió de la música. Durant l’Educació Secundària Obligatòria, vaig començar a explorar la poesia, un camí que em va conduir cap a l’escriptura de música rap. A més, vaig iniciar-me en…
Pol-i-valent La meva educació artística ha estat un viatge ric i divers, que ha evolucionat al llarg dels anys…

Pol-i-valent

La meva educació artística ha estat un viatge ric i divers, que ha evolucionat al llarg dels anys amb experiències formals i autodidactes. Començant a la primària, ja mostrava un gran interès i habilitat en la música i les arts plàstiques, destacant especialment amb la meva creativitat i comprensió de la música.

Durant l’Educació Secundària Obligatòria, vaig començar a explorar la poesia, un camí que em va conduir cap a l’escriptura de música rap. A més, vaig iniciar-me en l’ús de programes de composició musical com Audacity i DJ Studio, i també vaig experimentar amb l’edició de fotografia i vídeo mitjançant eines com Photoshop i Premiere. En aquesta etapa, també vaig començar a llegir sobre guió i narrativa, ampliant els meus horitzons creatius.

Paral·lelament, en les classes d’informàtica, vaig aprendre a utilitzar Autocad per a dissenyar arquitectura i vaig explorar la programació en Java per a crear videojocs, destacant per donar la volta a tasques senzilles per convertir-les en resultats divertits i interactius que sorprenien al professor.

En el Batxillerat, vaig aprofundir en el dibuix digital utilitzant Illustrator, el que em va portar a vendre dissenys per samarretes en plataformes com RedBubble, combinant la meva passió per l’art amb la possibilitat de guanyar diners.

A la universitat, vaig començar una carrera a que gaudia amb el dibuix tècnic i artístic enfocat a l’arquitectura, els entorns i l’ús humà dels espais, a més de maquetació i l’aprenentatge de progràmes de disseny en base matemàtica com Rhinoceros. Tot i això vaig optar per abandonar-la per seguir una altra passió: el disseny de videojocs. En el grau superior, vaig adquirir coneixements rics i extensos en disseny de personatges, dibuix, art digital, modelatge 3D, animació i teoria musical, explorant com certs instruments, ritmes i sons poden transmetre idees d’entorns, climes i accions.

A més, vaig aprofundir en la narrativa i l’escriptura de guió, una habilitat que continuo cultivant mitjançant l’autodidàctica amb llibres com “El guion story” de Robert McKee i canals d’anàlisi audiovisual a diverses xarxes. Vaig tenir l’oportunitat de col·laborar amb un productor d’Europa FM per a grabar una petita maqueta, una experiència que em va enriquir en la producció i gravació musical.

Després d’això, vaig continuar la meva formació autodidacta, especialitzant-me en el disseny teòric de personatges, guió, narrativa i llenguatge cinematogràfic, especialment fotografia i direcció. Aquest camí d’autoaprenentatge ha estat una font constant d’inspiració i creixement personal, permetent-me explorar noves formes d’expressió artística i desenvolupar-me com a creador en diverses disciplines.

Debat0el Relat sobre l’educació artística (a dins i a fora de l’aula)

No hi ha comentaris.

Publicat per

REGISTRE 2

Publicat per

REGISTRE 2

Bona tarda, En aquest segon registre de l’activitat transversal en la qual treballo els canvis generacionals, he optat per un registre en el qual he utilitzat el dibuix. En aquest cas, he realitzat dues fitxes on he representat les diferències entre una persona que ha nascut fa uns 60 o 70 anys i una persona que ha nascut des de fa uns 30 o 40 anys. Per dura a terme la representació, he fet dues línies del temps on he representat el tipus de vida que han tingut les dues…
Bona tarda, En aquest segon registre de l’activitat transversal en la qual treballo els canvis generacionals, he optat per un registre en el…

Bona tarda,
En
 aquest segon registre de l’activitat transversal en la qual treballo els canvis generacionals, he optat per un registre en el qual he utilitzat el dibuix.
En aquest cas, he realitzat dues fitxes on he representat les diferències entre una persona que ha nascut fa uns 60 o 70 anys i una persona que ha nascut des de fa uns 30 o 40 anys. Per dura a terme la representació, he fet dues línies del temps on he representat el tipus de vida que han tingut les dues generacions o a les que aspiren a tenir.

En la de fa més anys, es pot veure que:

– Neix.
– Rep estudis bàsics.
– Comença a treballar molt jove, sense moltes opcions on escollir.
– Es passa gran part de la seva vida intentant estalviar.
– Una de les seves metes és arribar a ser cap d’empresa.
– Casar-se.
– Comprar-se una casa i tenir mínim dos fills.
– Jubilar-se.
– Cuidar els nets entre d’altres coses.

En la línia del temps d’algú més jove trobem que:

– Neix.
– Rep molts estudis i de moltes formes diferents.
– Quan acaba els estudis mínims té moltes opcions per seguir el seu camí.
– Viatja.
– Té crisis existencials.
– Vol sentir emocions, viure noves aventures, sentir adrenalina…
– Trobar una feina còmoda, on guanyi molts diners i on es treballi poc.
– Descansar i relaxar-se de l’estrés acumulat.
– Necessitat de canvis constants.
– Més crisis existencials.
– No té clar si es vol casar, estar solter, tenir fills o no tenir-ne…
– Viure de lloguer.
– Més crisis existencials.
– Un futur incert…

Amb aquest treball he volgut reflectir les diferencies entre les dues generacions que he comparat. També hi ha una reflexió dels límits que podem trobar-nos segons en l’època que hem nascut. Moltes vegades els límits venen imposats per la societat que hi ha en el moment en el que ens ha tocat viure.
Espero haver reflectit bé el canvi generacional que suposa néixer en una època o en un altre.

Referències bibliogràfiques

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferenciascruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A Yáñez, C. [Carlos]. (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

 

https://drive.google.com/drive/folders/1mHqIwzDqd12iynPqenZfgDfzaf4jmBOL?usp=drive_link

Debat0el REGISTRE 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registre 2

Publicat per

Registre 2

Bones companys i companyes ! Continuant amb la línia del primer registre, les mancances i límits que presenta la meva ciutat en el món del bàsquet tot i ser la capital europea d’aquest, continuaré parlant del pavelló principal, dic principal perquè és on fan els partits molts dels equips de la ciutat, tot i que el central i més gran és el nou “Palau Olímpic de Badalona” però en aquest només juguen equips professionals i de la penya. En el…
Bones companys i companyes ! Continuant amb la línia del primer registre, les mancances i límits que presenta la…

Bones companys i companyes !

Continuant amb la línia del primer registre, les mancances i límits que presenta la meva ciutat en el món del bàsquet tot i ser la capital europea d’aquest, continuaré parlant del pavelló principal, dic principal perquè és on fan els partits molts dels equips de la ciutat, tot i que el central i més gran és el nou “Palau Olímpic de Badalona” però en aquest només juguen equips professionals i de la penya. En el primer registre vam parlar dels límits que presentaven les xarxes i tanques que tenia el pavelló per accedir a veure el partit des de diferents punts d’aquest i no limitar la visió; en aquest nou registre parlàrem d’un altre motiu que dificultava entrenar i anar a veure els partits fins fa poc temps. Aquest portava anys sense aigua i sense el funcionament correcte de les canonades, per això els esportistes locals i visitants no podien fer ús de les dutxes, cosa que pels visitants era encara pitjor, ja que havien de tornar a casa en el cotxe suats sense poder dutxar-se i pels jugadors de Badalona era més pràctic dutxar-se al pavelló que no a casa. A més a més, el fet de no tenir aigua també limitava al públic, perquè els lavabos tampoc funcionaven només un i s’havia de baixar a la zona dels jugadors. Tot i tenir moltes queixes i escrits dels habitants de Badalona l’Ajuntament no es feia càrrec i era un límit que dificultava l’estança en aquest, ara després d’uns anys ho han arreglat i sembla que funcionen, tot i que l’estat d’aquests dona molt a desitjar.

Debat0el Registre 2

No hi ha comentaris.