Badalona, capital europea del bàsquet

En aquesta primera entrada m’agradaria parlar sobre un aspecte que fa temps que observo del meu municipi. Badalona és considerada la capital europea del bàsquet; tot i això, les diverses instal·lacions per practicar aquest esport, repartides pel municipi, no estan del tot cuidades i no és dona la importància que s’hauria de donar si és una de les capitals referents.  Hi ha molts camps que no funcionen les dutxes, d’altres amb goteres, cistelles en mal estat i un llarg etc.

En aquesta primera estança, m’agradaria centrar-me en el Pavelló d’Ausiàs March, el pavelló antic on jugava la penya (equip de Badalona). Un cop van inaugurar el nou pavelló de la penya, van deixar aquest del que us parlo per la resta de partits i entrenaments d’equips més petits o lligues inferiors. És cert que ara els jugadors i jugadores compten amb una pista de bàsquet real, amb les seves línies dibuixades, un bon material, etc. Això ha fet que molts equips puguin deixar d’entrenar a les diferents escoles i que entrenin en aquest pavelló. Ara bé, també ens trobem que hi ha certes limitacions, que en el moment que van obrir aquest a la resta d’equips no van arreglar i que avui dia presenten certs impediments. En primer lloc, les dutxes i lavabos fins fa un mes no funcionaven i portàvem anys sense que ens ho arreglessin, cosa que limitava a moltes persones a venir, ja que la gent gran, sobretot, necessita anar al lavabo; molts equips visitants no es podien dutxar després del partit, etc.  Un altre límit o frontera és l’espai a les grades, van decidir tancar la part més gran del pavelló de les grades i deixar només una quarta part d’aquest, a les diferents fotografies podeu veure les tanques i cartells de prohibició. Aquest fet genera molta incomoditat quan vas a veure un partit, ja que des de la localització on se situa aquell espai obert de les grades no es veuen bé els partits ni les cistelles si juguen en mig camp alguns equips.

Per tant, crec que tot i ser la capital europea del bàsquet hauria de tenir més cura en les instal·lacions i comoditats i no presentar certs límits ni fronteres. Vosaltres que en creieu?

Imatges sobre el tema: https://drive.google.com/drive/folders/1fs4ZlPt2ld5-WrnihjVt_DHnxMxgbr5u?usp=drive_link

Paisatge sonor

Per tal de presentar el meu entorn urbà, he elaborat un vídeo del paisatge sonor del meu barri. Segons Forné i Satorra (2022), la intenció del creador d’un paisatge sonor és descriure el conjunt de sons que es produeixen en un entorn determinat, tant en el medi natural com en el medi urbà, i que, de manera aleatòria o no, construeixen una composició sonora global que es troba en constant canvi i evolució.

Com que visc a la ciutat de Barcelona, faré referència a un paisatge sonor urbà, on es poden sentir sons del trànsit de vehicles, de les veus de les persones o la música dels espais interiors o exteriors. Aquest paisatge sonor s’ha enregistrat amb un telèfon intel·ligent.

Enllaç a la carpeta del Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1_edPlJ1TlE9hkSyTsRzNki7p1fX5IERw?usp=sharing

Referència bibliogràfica

L’educació artística és un viatge personal que es teixeix a través d’experiències diverses, tant dins com fora de l’aula, i que modela la nostra percepció i estima per les diferents formes d’expressió artística. El meu propi recorregut per aquest món ha estat ric i variat, marcat per una constant exploració i descobriment de les arts visuals, musicals i escèniques.

Des d’una edat primerenca, l’art cinematogràfic va capturar la meva imaginació i em va transportar a mons desconeguts i emocionants. Anar al cinema era una experiència màgica, on podia submergir-me en històries captivadores i contemplar la bellesa de la narrativa visual. Cada pel·lícula era una oportunitat per a expandir els meus horitzons i explorar noves perspectives.

Les obres de teatre improvisades també van jugar un paper important en la meva educació artística. Assistir a aquestes actuacions en viu era com presenciar la màgia de la creació en temps real. L’espontaneïtat i la creativitat dels actors em van inspirar a valorar la improvisació i l’expressió autèntica en totes les seves formes.

La música ha estat una companya constant en la meva vida, acompanyant-me en tots els meus desplaçaments i activitats diàries. Des de melodies suaus que em relaxen mentre estudi fins a ritmes enèrgics que em motiven durant l’exercici, la música ha enriquit cada moment del meu dia a dia. A més, la meva cerca constant de nous estils i gèneres musicals m’ha portat a descobrir una àmplia varietat de sons i expressions artístiques.

Explorar diferents cultures a través de vídeos en internet ha ampliat la meva perspectiva del món i enriquit la meva comprensió de la diversitat cultural. Cada dia, busco aprendre sobre països i tradicions noves, descobrint la bellesa i la singularitat de cadascuna.

La lectura ha estat una altra font inesgotable d’inspiració i aprenentatge en la meva vida. Els llibres m’han transportat a universos imaginaris i m’han permès explorar una infinitat d’emocions i experiències a través de les paraules. Escriure els meus propis pensaments i sentiments ha estat una forma d’autoexpressió i reflexió personal, permetent-me donar forma a les meves idees i explorar la meva creativitat.

Visitar museus ha estat una experiència enriquidora, on he pogut admirar obres mestres de diferents èpoques i cultures. Cada exposició m’ha inspirat i ha despertat la meva curiositat, animant-me a explorar noves formes d’art i a apreciar la bellesa en totes les seves manifestacions.

Participar en tallers de ceràmica m’ha permès experimentar amb diferents tècniques i materials, descobrint el plaer de crear amb les meves pròpies mans. La ceràmica és una forma d’art única que combina habilitat tècnica amb expressió creativa, oferint-me una sortida per a canalitzar la meva imaginació i explorar el meu potencial artístic.

La poesia ha estat una part important de la meva educació artística, des de recitar els versos de la meva àvia fins a crear els meus propis poemes. Escriure poesia és una manera de donar veu a les meves emocions més profundes i d’explorar el poder del llenguatge per a transmetre experiències i sentiments complexos.

Assistir a concerts dels meus cantants favorits ha estat una experiència emocionant i transformadora, on he pogut connectar amb la música en la seva forma més pura i visceral. L’energia i la passió dels artistes en l’escenari m’han inspirat i han deixat una petjada inesborrable en el meu cor.

El beat box ha estat una altra forma d’expressió artística que he explorat des d’una edat primerenca. Crear música utilitzant només la meva veu m’ha permès experimentar amb el ritme i la melodia d’una manera única, explorant els límits de la meva pròpia creativitat i habilitat.

El futbol, a més de ser un esport, és una forma d’art en si mateix. Els partits de futbol són com a espectacles coreogràfics, on els jugadors expressen la seva habilitat i creativitat a través dels seus moviments en el camp. L’emoció i la intensitat d’aquests esdeveniments fan que cada partit sigui una experiència cultural única, on es comparteix un sentit d’identitat i comunitat amb altres aficionats.

La meva educació artística ha estat més que un mer aprenentatge; ha estat un viatge emocionant d’autodescobriment i creixement personal. A través de les múltiples facetes de l’art, he après a expressar-me, a connectar amb altres persones i cultures, i a veure el món amb una mirada més àmplia i apreciativa.Cada experiència, ja sigui anar al cine, veure una obra de teatre improvisada, llegir llibres, assistir a concerts o practicar esport, ha estat una oportunitat per explorar noves emocions, idees i formes d’expressió. 

L’art m’ha donat un mitjà per comprendre millor les meves pròpies emocions i les de les altres persones, per connectar amb elles d’una manera única i significativa.Les activitats com el beat box, la música clàssica, els tallers de ceràmica i la pràctica de futbol no només han estat fonts de plaer i entreteniment, sinó també fonts de creixement personal i autodescobriment. A través de la música, he après a canalitzar les meves emocions i a expressar-me d’una manera que les paraules sovint no poden transmetre. La participació en esdeveniments esportius com partits de futbol m’ha ensenyat la importància del treball en equip, la perseverança i la superació personal.Anar al museu, llegir poesia, recitar els poemes de la meva àvia i explorar nous estils musicals han ampliat els meus horitzons i m’han inspirat a veure el món amb una mirada més crítica i creativa. A través d’aquestes experiències, he après a valorar la diversitat cultural i a abraçar la complexitat dels éssers humans i dels seus relats.

De cara al futur, espero continuar explorant l’art en totes les seves formes i continuant aprenent i creixent a través d’aquestes experiències. Veig l’educació artística com una via cap a la comprensió i la connexió amb el món que m’envolta, i espero continuar fent aquest viatge d’autodescobriment i enriquiment personal. L’art continuarà sent una font d’inspiració i significat a la meva vida, guiant-me cap a nous horitzons de creativitat i comprensió.

En el meu mapa d’art personal, la caòtica disposició d’imatges reflecteix la diversitat d’experiències que estic explorant. Cada forma d’art captura una emoció única que em commou profundament. Des de la pintura fins a la fotografia, cada expressió desordenada parla de la importància de l’emoció en el procés creatiu. A sota de cada obra, l’emoció més potent s’inscriu com un testimoni de la seva influència sobre mi. Aquest mapa no segueix cap ordre preestablert; en canvi, celebra la bellesa de la diversitat artística i la llibertat de l’expressió abstracta. Cada pinzellada, cada clic de càmera, tot suma una paleta de sentiments que enriqueix la meva experiència creativa.