El meu recorregut amb l’art
Des de ben petita tinc record d’estar vinculada d’alguna manera amb l’expressió artística, ja sigui a través del ball, de la música o la literatura. M’agradaria fer amb tots i totes vosaltres un petit recorregut en la meva vinculació amb l’art al llarg dels anys.
Els meus començaments es troben en el món de la dansa, de petita fins a acabar l’escola vaig fer dansa urbana, activitat que recordo gaudir pel moment de relaxació i de trobada amb les amigues. Sempre m’ha agradat ballar. Gaudir del ritme de les cançons i deixar-me portar pel meu cos. Tinc records tan nítids a la memòria que puc tancar els ulls i transportar-me als estius al poble de la meva mare (Anglès, Girona) amb els meus avis, sobretot recordo ballar al menjador de casa amb l’avi pasdobles, cha cha chá… i amb la meva iaia escoltar Per Ti Volaré de l’Andrea Bocelli, cançó que avui dia segueix posant-me la pell de gallina. També com era costum els divendres i dissabtes al poble hi havia ball popular i sardanes, recordo ballar sardanes al mig de la plaça del poble i els dissabtes ballar i passar de les mans dels meus avis a parelles amigues o tiets, ballant cançons que avui dia si sonen en alguna festa de poble soc la primera a posar-me a ballar pels records tan bonics que guardo.
A part del ball i de la música un gran refugi per a mi ha estat la literatura. D’ençà que vaig aprendre a llegir sempre he tingut devoció per la lectura, els meus pares van fer molt bona feina i em van inculcar saber gaudir de la lectura. Era capaç, i encara ho soc, però em falta temps, de llegir-me llibres sencers en un o dos dies. Més que llegir el que feia era devorar les històries. Llegir sempre m’ha aportat una forma d’escapar de la realitat, que amb això no vull dir que la meva realitat fos dolenta, només que a causa de la meva personalitat necessitava moments de desconnexió i de poder estar sola que els vaig trobar i me’ls va donar la lectura. Com que llegia tant, tenia molt bon nivell de redacció. Gaudia escrivint i creant històries, tant és així que he guanyat algun que un altre premi a primària i a l’ESO de literatura, però això ho explicaré més endavant.
També m’encantava dibuixar, massa diria, era de les que a classe començava a traçar línies sense sentit i d’allà començava a crear formes, omplia buits que quedaven amb els traços sense sentit, dibuixava paisatges, etc. Tot això he de reconèixer que era en moments en què les classes no em semblaven gaire interessants, espòiler: matemàtiques. Mal fet, però entrava en el món de dibuixar i m’era molt difícil poder deixar el dibuix a mitges. A casa em van comprar un kit de dibuix, una caixa enorme negre que crec que tots hem tingut en algun moment, ple de llapis de colors de totes les mides possibles, retoladors, bolígrafs, ceres, etc., que em van servir per anar creant petites obres d’art sobretot al descobrir la tècnica de fer servir una finestra de casa amb bona il·luminació i calcar el dibuix. Encara que més endavant descobriré els carbonets i tindré la meva etapa pel blanc i negre com una vertadera artista.
D’aquest món de dibuixar i ballar, recordaré sempre l’anècdota arran del projecte que vam dur a terme a l’hora del menjador i que vam acabar implicant a tota l’escola. Estàvem a sisè i vam proposar al menjador, perquè per aquells temps a la meva escola era típic posar el radiocasset amb la nostra cinta de CD i passar-nos tot el menjador ballant, de per cursos fer uns espectacles de ball que vam decidir fer una escena del musical de Grease, amb la cançó de Greased Lightnin’, això va implicar haver de crear la coreografia i també ens vam proposar reproduir el cotxe vermell que surt a la pel·lícula i on transcorre tota la cançó que havíem triat. Allò va ser un espectacle digne d’una obra musical, amb hores i hores de feina tant d’escenografia com de xapa i pintura per poder aconseguir el cotxe de Grease. L’escola ens va veure tan implicats que es van implicar també en el projecte i ens van cedir espais i material per poder fer-ho. Com veieu primària va ser prou entretinguda i vaig acabar-la, pel que fa a amb el món artístic, per tot l’alt amb la creació del cotxe de Grease!
Però no serà fins a l’ESO, i en concret 4t de l’ESO que les arts donaran un canvi totalment radical en la meva vida. Per poder entendre una mica com les arts i les assignatures relacionades amb elles van esdevenir poder trobar espais de connexió amb mi mateixa i de desconnexió. A 3r de l’ESO em van diagnosticar una malaltia autoimmune que va fer trastocar una mica, bastant, la meva vida, però que jo vaig portar massa bé. Actitud no normal, ja que com tot en la vida necessitem un procés d’adaptació i en el meu cas quasi de dol a la vida “normal” que havia tingut fins ara. Això té una implicació directa amb la importància que van començar a tenir per a mi les assignatures de plàstica i música. Vaig tenir la sort de conèixer dos dels millors docents que he tingut mai; el senyor Puchau i en Josep Maria. El senyor Puchau em va ensenyar a dibuixar amb els carbonets i a començar una etapa que jo l’anomeno “blanc i negre” perquè vaig agafar una obsessió per la fotografia en blanc i negre i el dibuix només amb aquests dos colors que encara no he pogut abandonar del tot. Segueixo pensant que el blanc i negre capta una imatge molt més intensa i amb una profunditat que no sé com expressar-la. Pel que fa a en Josep Maria, a part de ser la persona que més em va ajudar quan ho vaig necessitar a l’ESO, va ser el meu professor de música, qui ens va redescobrir el món dels sons, des d’una nova perspectiva totalment diferent, i a través dels sons ens va fer viatjar pel món. És possible que gràcies a ell la meva llista de reproducció de música actual hi hagi tants gèneres de música diferents.
A part de gaudir d’aquestes dues assignatures tan vinculades a les arts, per la meva part, seguia llegint saga darrera saga, i escrivint petites històries que penjava en una plataforma. La meva mestra de català va ser qui sense preguntar va escollir la meva poesia i em va presentar als Jocs Florals que el meu institut participava amb altres centres de la zona on vaig guanyar el meu primer premi en la categoria de poesia, premi que no vaig poder recollir i va haver d’anar una amiga perquè malauradament estava amb grip.
Com heu pogut veure l’art sempre ha estat molt present en la meva tant personal com acadèmica, segueixo tenint hàbits molt relacionats amb l’art, des de llegir fins a la fotografia que s’ha tornat fa anys un instrument d’expressió molt fort en la meva vida.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Leire,
m’ha agradat moltíssim poder llegir sobre la teva experiència en la vida artística. Abans de fer el meu comentari sobre tota la teva vida, t’haig de dir que m’encanta saber que t’has dedicat i et dediques a la dansa, crec que és un dels arts més importants que tenim i m’agrada veure que encara mostres ganes per poder seguir competint en un futur.
És una pena que l’assignatura de plàstica que vas poder experimentar en la teva infantesa fos tant ”clàssica” on utilitzàveu fins i tot llibre amb fitxes… veig que és una assignatura on s’ha de fomentar la creativitat i conceptes originals molt lluny del que és treballar amb un llibre de text. Em sap greu que aquesta assignatura en la teva infantesa no hagi estat del teu gust. Però, per altra banda, me n’alegro que en la teva etapa de secundària això canviés, crec que l’experiència amb el teu mestre Àngel et va poder ajudar moltíssim a endinsar-te en el món de l’art i és molt bonic poder llegir com et vas sentir en el transcurs de les seves classes. Considero de vital importància la manera de transmetre els coneixements, tal com ho feia aquest professor. És important ressaltar aquest canvi d’actitud dels teus companys/es en les seves classes, i la capacitat que tenia per captar l’atenció de tants joves en una mateixa classe, això és de valorar. Penso que igual que tu, hi haurà molts companys/es teves que han guardat aquesta experiència i els hi haurà marcat igual que tu aquesta assignatura i pot ser, com a tu, han pogut o encara tindran una relació directa amb qualsevol mena d’art (ja sigui dansa, música, escriptura, etc.).
M’ha cridat molt l’atenció el fet que comentes d’escriure els teus sentiments. Com ho continues fent? Ho fas en forma de diari?
Gràcies per compartir tot això amb nosaltres!
Hola Leire,
Pel que he vist has estat molt afortunada durant la secundària, ja que, aquest professor que esmentes, va aconseguir ser flexible i s’implicava de tot cor. És molt curiós que estigués en contra del currículum artístic escolar, creus que tot i seguir el seu propi model per ensenyar-vos va aconseguir que sortíssiu preparats artísticament? Quan siguis docent, seguiries els seus passos o tiraries més de currículum? Què creus que pot passar si no segueixes el currículum?
Per altra banda, com la dansa et pot ajudar com a docent? Què podries aplicar en una classe ordinària?
Per acabar, m’encanta que consideris la cuina com un art més. A mi també m’agrada moltíssim cuinar i sobretot rebosteria i dolços. Quina és la teva recepta preferida i per què? Quines altres disciplines consideraries com artístiques que no estan tan valorades com a tal?
Et llegeixo:
Laura