La primera frontera

Després de llegir els recursos que tenim a la nostra disposició, he pogut reflexionar sobre les diverses fronteres, petites i grans, evidents o subtils que conformen l’entorn que m’envolta. Aquests límits, que no sempre esdevenen una barrera física, comencen a revelar-se en el mateix moment en el qual dirigim la mirada.

En aquesta entrega, vull parlar d’un element dins el meu entorn, tan evident que és impossible obviar-lo. Em trobo a la població de Roda de Ter, i com no pot ser d’una altra manera, condiciona de manera molt decisiva la manera com ens relacionem amb aquest entorn.

La primera frontera és una tangible i física, el riu travessa el territori i divideix la població que es troba a banda i banda. No és el mateix viure a una banda o a una altra del riu. Existeixen connotacions socials i econòmiques que afloren en funció de la ubicació d’una persona. El riu divideix barris, i per comparació estableix zones bones on viure i zones que no ho són tant.

El Ter és font de vida i la gran varietat de flora i fauna que s’hi aplega al seu voltant així ho demostra. També és un nexe social, ja que és punt de trobada per a famílies i amics o pescadors.

La manera com el riu vertebra el territori i com els seus habitants ens distribuïm en funció d’aquest, prova que es tracta d’una gran frontera en l’entorn. Tot i això, hem après a sortejar-la i la presència de diferents ponts connecta els diferents barris, però la barrera social, cultural i econòmica, no tan tangible com el propi riu, ens manté a banda i banda. Una actitud apresa a través dels anys, la tradició i el nostre sistema de creences.

https://drive.google.com/drive/folders/1g-POLbIHBVIAuob2mAHWMeIQpSkosF-1