Registre 5
Registre 5
M’agradaria començar aquesta entrada amb la següent frase: “Las fronteras más visibles son las de alambre, pero también las que están en nuestras cabezasBoaventura de Sousa Santos (França, 2016).” (citat a Kremer et al., 2018), ja que és cert que el meu fil conductor ha sigut les fronteres i límits físics que presenta el bàsquet i les seves instal·lacions, però aquesta vegada he volgut anar més enllà.
Amb els esports ens passa una mica que ens costa connectar-los amb altres àmbits i ens limitem a practicar-ho, no pas a anar més enllà. Ara bé, aprofitant la tradició de la meva ciutat he volgut connectar el bàsquet amb altres àmbits i així no limitar-me a parlar de les fronteres físiques que presenta.
Per contextualitzar-vos una mica, quan arriba el maig es planta un dimoni gegant a la platja de Badalona, aquest és cremat el dia 10 de maig, acompanyat d’un espectacle piromusical; és la festa tradicional de Badalona on acudeixen milers de persones a la platja per veure la cremada i per acudir a molts més esdeveniments que aquesta presenta, com castellers, correfoc, concerts, etc. Quan planten el dimoni a la platja la tradició és que els badalonins que vulguin, sobretot els infants, facin el seu propi dimoni i el plantin al costat d’aquest. La meva proposta parteix en què, si tant ens agrada el bàsquet i tant el representem, podríem deixar de limitar-nos a fer el típic dimoni i inspirar-ho en la penya o altres equips de Badalona. És per això, que aquest any he decidit fer el meu dimoni de la penya amb el número que porta la meva germana quan juga amb el seu equip de la penya. Ha sigut d’allò més enriquidora l’activitat i he pogut explorar la meva part artística que tant feia que no l’utilitzava; el millor és que els materials han sigut molt accessibles i fàcils, ja que amb tovallons de cuina, rotllos de paper, cola, globus, etc. ho he pogut crear sencer.
Enllaç al drive: https://drive.google.com/drive/folders/1-6Vg30P-WsPA-0_eRHawqz6MrQ5Vrsha
Bibliografia:
Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.
Debatcontribution 0el Registre 5
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola Leire,
m’ha agradat moltíssim poder llegir sobre la teva experiència en la vida artística. Abans de fer el meu comentari sobre tota la teva vida, t’haig de dir que m’encanta saber que t’has dedicat i et dediques a la dansa, crec que és un dels arts més importants que tenim i m’agrada veure que encara mostres ganes per poder seguir competint en un futur.
És una pena que l’assignatura de plàstica que vas poder experimentar en la teva infantesa fos tant ”clàssica” on utilitzàveu fins i tot llibre amb fitxes… veig que és una assignatura on s’ha de fomentar la creativitat i conceptes originals molt lluny del que és treballar amb un llibre de text. Em sap greu que aquesta assignatura en la teva infantesa no hagi estat del teu gust. Però, per altra banda, me n’alegro que en la teva etapa de secundària això canviés, crec que l’experiència amb el teu mestre Àngel et va poder ajudar moltíssim a endinsar-te en el món de l’art i és molt bonic poder llegir com et vas sentir en el transcurs de les seves classes. Considero de vital importància la manera de transmetre els coneixements, tal com ho feia aquest professor. És important ressaltar aquest canvi d’actitud dels teus companys/es en les seves classes, i la capacitat que tenia per captar l’atenció de tants joves en una mateixa classe, això és de valorar. Penso que igual que tu, hi haurà molts companys/es teves que han guardat aquesta experiència i els hi haurà marcat igual que tu aquesta assignatura i pot ser, com a tu, han pogut o encara tindran una relació directa amb qualsevol mena d’art (ja sigui dansa, música, escriptura, etc.).
M’ha cridat molt l’atenció el fet que comentes d’escriure els teus sentiments. Com ho continues fent? Ho fas en forma de diari?
Gràcies per compartir tot això amb nosaltres!
Hola Leire,
Pel que he vist has estat molt afortunada durant la secundària, ja que, aquest professor que esmentes, va aconseguir ser flexible i s’implicava de tot cor. És molt curiós que estigués en contra del currículum artístic escolar, creus que tot i seguir el seu propi model per ensenyar-vos va aconseguir que sortíssiu preparats artísticament? Quan siguis docent, seguiries els seus passos o tiraries més de currículum? Què creus que pot passar si no segueixes el currículum?
Per altra banda, com la dansa et pot ajudar com a docent? Què podries aplicar en una classe ordinària?
Per acabar, m’encanta que consideris la cuina com un art més. A mi també m’agrada moltíssim cuinar i sobretot rebosteria i dolços. Quina és la teva recepta preferida i per què? Quines altres disciplines consideraries com artístiques que no estan tan valorades com a tal?
Et llegeixo:
Laura