Fronteres i identitat

Durant aquesta difícil tasca d’enregistrar l’entorn que em rodeja i d’intentar abastar els diferents límits que presenta, penso que la dimensió social i política i tot l’entramat de relacions entre les persones que en formen part, son part fonamental per poder entendre aquest mateix entorn que analitzem.

Gergen (1973), ja en reflexiona quan ens remet al caràcter històric i cambiant de les societats i dels sentits i significats que atorguem a aquestes realitats. Segons Gergen, aquests significats incideixen en la manera en la qual comprenem i conformem el nostre entorn.

Quan analitzo allò que m’envolta, posant la mirada en la societat, no puc evitar adonar-me de la gran diversitat cultural que els moviments migratoris han generat a Roda de Ter. Inevitablement, la multiculturalitat em porta a pensar en la identitat i com aquesta es relaciona amb els límits i les fronteres que vull trobar.

Tal com explica Grimson (2005), existeix una relació de reciprocitat entre territoris, identitats i fronteres. Són expressions que utilitzem com a construccions polítiques i socials de llocs i sentits. 

Per tant, les fronteres esdevenen espais de condensació de processos socioculturals que permeten unir i separar el que és simbòlic i material.

Per aquesta raó, cada identitat, en certa manera estableix una frontera que delimita allò que representa el “nosaltres” i ho contraposa a “ells”, creant de fet, una petita frontera.

Penso que un dels llocs que permet prendre consciència d’aquesta multiculturalitat i de l’existència d’aquestes identitats en un territori, és l’escola. Per aquest motiu, vaig decidir observar i registrar a través d’esbossos, la realitat social de l’entorn.

Esbós 1

Com apunta Jenkins (1996), les identitats es conformen en el marc de les relacions que establim amb els altres. Són part inherent a la interacció social, la qual cosa significa que sense identitat no hi hauria societat.

Tanmateix, resulta paradoxal com a vegades aquesta mateixa identitat esdevé el catalitzador per a actituds com el racisme o la discriminació de gènere que semblen trobar-se molt lluny de la construcció de la societat.

Stuart Hall (2010), ens diu que un efecte de la identitat és la marca de fronteres entre un jo, un nosaltres i els altres, resultant d’una diferenciació a partir de marques culturals distintives.

Analitzant l’evolució de la piràmide demogràfica del territori, resulta evident l’envelliment de la població en els darrers anys. Aquest fet em porta a reflexionar sobre l’evolució de la identitat a través del temps.

Com canvia la nostra identitat al llarg de la vida? Reforça les fronteres del jo, nosaltres i els altres, que apuntava Stuart Hall? Ens fa propensos als prejudicis o és al contrari?

Esbós 2

Bona nit, companys i companyes.
Aquesta vegada he volgut seguir el fil de l’última entrada i continuar parlant dels límits i possibilitats que ens ofereix el Palau Olímpic de Badalona.
Tot i ser un camp amb una pista excel·lent i unes instal·lacions molt bones, ja vaig dir la passada entrada que els partits que es podien jugar en aquests era a escala professional, l’equip masculí i femení de la penya. La resta d’equips de la ciutat inclosa la penya (equips inferiors) tenien la limitació de no poder jugar en aquesta. Tot i això, aquest estadi ofereix els membres i jugadors de la penya, el carnet de soci per poder assistir als partits com espectadors i a més, van rotant i cada vegada un equip inferior de la penya bressol surt en els descansos i temps morts dels partits professionals, això crec que és molt positiu, ja que poden accedir a fer un petit partit entre els de l’equip mentre els professionals descansen i sentir-se com els jugadors d’alt nivell. Encara que continua sent un límit el fet de no tenir bones instal·lacions en la resta de poliesportius ni accés a aquest per la resta d’equips.

https://drive.google.com/drive/folders/1Db69-H1gjic0dxK7-SaXdFMrLrYgnFGO