Bona tarda, companys i companyes, compartim per aquí les nostres experiències:

Àngela: Recordo que quan anava a 4t de primària, a l’assignatura d’anglès ens van oferir participar en un projecte que consistia a escriure cartes en correspondència amb una escola dels Estats Units. La nostra mestra havia viscut molts anys allà i, va acordar amb una altra escola, que seria bona idea que els infants ens escriguéssim entre nosaltres per intercanviar idees i practicar la nova llengua. A cadascú li havien assignat un destinatari concret. Nosaltres els escrivíem en anglès i ells ens responien en castellà. El projecte era setmanal, és a dir, un cop a la setmana rebíem o bé un correu electrònic o bé una carta postal personalitzada escrita per un/a estudiant de l’escola en correspondència. La carta era en un format lliure que et donava l’oportunitat de dibuixar, fer còmics o descripcions escrites. Un cop rebíem la carta, la corregíem i escrivíem una carta nova en resposta a l’anterior. Quan teníem les dues tasques, les adjuntàvem i les enviàvem tornant a esperar una nova resposta.  Personalment, recordo que va consistir en una activitat transversal del curs fet que va provocar que alguns alumnes aconseguíssim generar un vincle amb els altres estudiants i coneguéssim algunes diferències culturals sobre el funcionament de l’escola, les extraescolars i la vida diària. 

Andreu: Les dues pràctiques interculturals que més destaco durant l’educació primària són: Cada any el cicle superior de la nostra escola feia un concurs de dibuixos sobre trobades o festes populars que coneguéssim. Jo vaig decidir dibuixar sobre la volta dels “3 tombs” al poble on visc. Tracta sobre realitzar 3 voltes al poble damunt un carro que és arrossegat per un animal de càrrega (ruc o cavall) i vestir-se de l’època dels nostres iaios i iaies quan anaven al camp. Els mestres seleccionaven alguns per enviar-los a un concurs internacional al Japó. El meu treball va guanyar una menció honorable i em van enviar un quadre amb el dibuix. A més, va aparèixer a la seva pàgina oficial. Va ser molt especial per mi. A 5è de primària la nostra mestra de castellà va viatjar al Perú i va contactar amb una escola d’allí per tal de crear vincles amb nosaltres. A partir d’aquí vam decidir enviar cartes a cada un dels alumnes d’allí. Vam fer un vincle en parelles i cada alumne escrivia a un altre sobre coses de la nostra cultura, tradicions, música i aficions que teníem. A més, vam fer un poema en castellà que relacionés la nostra escola amb el poble on vivíem. Va ser molt bonic perquè al cap de mig any la mestra va tornar al Perú per portar les nostres cartes i per portar les seves. D’aquesta forma vam conèixer els seus gustos, tradicions i forma de viure d’aquella escola peruana.

Delia: Com a estudiant en pràctiques a una escola, vaig tenir la meravellosa oportunitat d’observar i participar en un projecte que va promoure la interculturalitat i la inclusió d’una manera excepcional. Recordo una experiència particularment memorable en què els alumnes de cinquè i sisè, de diverses procedències ètniques i amb diferents capacitats, es van reunir per crear una obra de teatre col·laborativa a l’assignatura d’educació física. Com a observadora, va ser inspirador veure com aquests infants es comprometien i treballaven junts per representar les seves experiències i identitats de manera autèntica a través de l’art teatral. Durant les sessions de treball, vaig veure com l’alumnat compartia les seves històries personals i perspectives, creant un espai segur i inclusiu on tothom se sentia escoltat i valorat. Va ser increïble veure com es van apropar els uns als altres, superant les diferències per col·laborar en la creació d’una obra que reflectia la diversitat del nostre entorn escolar. A més, durant el procés de creació de l’obra, els alumnes van treballar activament en la representació i celebració de les seves identitats. Van integrar elements de les seves cultures i tradicions en l’actuació, creant una obra autèntica i significativa que va ressonar amb l’audiència, conformada per la resta de cursos de l’escola i per les seves famílies. El resultat final va ser una obra de teatre que va emocionar i inspirar a tots els qui la van presenciar. Va ser un recordatori del poder que tenen les arts per connectar-nos i celebrar la nostra diversitat. Aquesta experiència m’ha ensenyat la importància de fomentar la inclusió i la comprensió intercultural a través de l’educació i les arts, i ho portaré amb mi com a futura mestra.

Anna: Les experiències que m’agradaria destacar, i recordo, que van donar espai i van evidenciar la interculturalitat, són les següents: A 4t de primària, es va proposar per final de curs realitzar un pica-pica on es tractava de portar plats típics del país d’origen. A l’aula teníem companys i companyes del Marroc, Tailàndia i Polònia. Ens van portar plats típics i vam poder tastar menjars que fins aquell dia no coneixíem i veure i experimentar a través del gust una part important de la cultura com és l’alimentació. L’altra activitat que recordo va tenir lloc a l’ESO, a l’hora de Plàstica. Havíem de triar un continent, i a través del dibuix, les teles, els colors, crear el nostre treball sobre el continent escollit.

ACTIVITAT 2: Conclusió.

Cada un de nosaltres ha tingut la seva pròpia experiència a l’escola, on les arts, han buscat fomentar la inclusió de diferents identitats. En primer lloc, fent el recull d’experiències, ens hem adonat que tots ens hem centrat en aquelles pràctiques viscudes que se centren, especialment, en la inclusió d’individus d’ètnies diverses. L’Àngela, ens ha descrit una experiència que va tenir lloc quan estava a 4t de primària. La pràctica pedagògica duta a terme a la seva classe consistia a intercanviar correspondència amb una escola dels Estats Units. Aquesta activitat era transversal i tenia com a un dels objectius proporcionar un aprenentatge lingüístic, ja que els alumnes d’aquí practicaven anglès i els d’allà, castellà. També fomentava l’intercanvi d’idees entre cultures diferents, la qual cosa afavoria conèixer maneres diferents de viure i la comprensió i creació de vincles amb persones d’altres cultures i parts del món. 

De la mateixa manera, l’Andreu ens compartia també l’experiència de la correspondència via carta postal amb estudiants d’una escola del Perú. A més a més, ens compartia haver participat en un concurs japonès de dibuixos sobre costums i tradicions de les festes populars locals. Amb aquesta experiència podem vincular la de l’Anna. Les dues activitats són un clar exemple de com l’expressió artística, tot i no donar-se de manera explícitament directa, funciona com un mitjà per a conèixer i entrar en contacte amb altres cultures. 

La Dèlia ens explicava una activitat en la qual la col·laboració era clau per a construir una història conjunta. Fer una obra de teatre implica comunicació, la presa de diferents rols dins d’un grup i prendre decisions per tal d’acabar representant el fruit de tota una feina conjunta. Es tracta d’una activitat molt interessant a l’hora de crear connexions directes entre persones de cultures diferents i serveix sobretot per aprendre molt els uns dels altres durant el procés de construcció. 

És important entendre la vinculació directa que té l’art amb la cultura, i més concretament, amb la construcció d’identitats culturals. L’art permet i enforteix el sentiment de pertinença preservant l’herència cultural d’un territori. També ho pot fer a una escala més reduïda com és l’entorn més estret: el familiar. Des de la prehistòria, l’art ha vinculat al grup i ha construït comunitat, per mostrar i recordar fets importants. És per aquest motiu, que les activitats expressades anteriorment, fonamenten pràctiques que intenten fomentar la inclusió.  A través de l’art, ja sigui a partir d’un concurs de dibuixos sobre festes culturals on es reflecteix la idea anteriorment proposada, o a través d’identificar un continent a partir dels seus colors, les seves teles o dibuixos característics, es poden crear intercanvis entre comunitats culturals diferents. Reflexionar al voltant d’aquestes experiències, ens ha fet pensar en la importància d’introduir pràctiques pedagògiques artístiques, on l’alumnat pugui experimentar vincles i connexions, fomentant així la interculturalitat a les aules. 

En conclusió, les pràctiques pedagògiques descrites comparteixen l’objectiu de promoure la interculturalitat i la inclusió de tothom, independentment de la seva ètnia. Totes elles, proporcionen una plataforma pel diàleg i intercanvi d’idees i experiències, fomentant així, la valoració de la diversitat. Malgrat això, hi ha diferències en la forma en la que cada una d’elles aborda aquest tema, les perspectives i metodologies, són diferents. Així i tot, totes són eines valuoses per fomentar el respecte i la inclusió.