Bona tarda,
En aquest segon registre de l’activitat transversal en la qual treballo els canvis generacionals, he optat per un registre en el qual he utilitzat el dibuix.
En aquest cas, he realitzat dues fitxes on he representat les diferències entre una persona que ha nascut fa uns 60 o 70 anys i una persona que ha nascut des de fa uns 30 o 40 anys. Per dura a terme la representació, he fet dues línies del temps on he representat el tipus de vida que han tingut les dues generacions o a les que aspiren a tenir.

En la de fa més anys, es pot veure que:

– Neix.
– Rep estudis bàsics.
– Comença a treballar molt jove, sense moltes opcions on escollir.
– Es passa gran part de la seva vida intentant estalviar.
– Una de les seves metes és arribar a ser cap d’empresa.
– Casar-se.
– Comprar-se una casa i tenir mínim dos fills.
– Jubilar-se.
– Cuidar els nets entre d’altres coses.

En la línia del temps d’algú més jove trobem que:

– Neix.
– Rep molts estudis i de moltes formes diferents.
– Quan acaba els estudis mínims té moltes opcions per seguir el seu camí.
– Viatja.
– Té crisis existencials.
– Vol sentir emocions, viure noves aventures, sentir adrenalina…
– Trobar una feina còmoda, on guanyi molts diners i on es treballi poc.
– Descansar i relaxar-se de l’estrés acumulat.
– Necessitat de canvis constants.
– Més crisis existencials.
– No té clar si es vol casar, estar solter, tenir fills o no tenir-ne…
– Viure de lloguer.
– Més crisis existencials.
– Un futur incert…

Amb aquest treball he volgut reflectir les diferencies entre les dues generacions que he comparat. També hi ha una reflexió dels límits que podem trobar-nos segons en l’època que hem nascut. Moltes vegades els límits venen imposats per la societat que hi ha en el moment en el que ens ha tocat viure.
Espero haver reflectit bé el canvi generacional que suposa néixer en una època o en un altre.

Referències bibliogràfiques

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A Yáñez, C. [Carlos]. (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

https://drive.google.com/drive/folders/1mHqIwzDqd12iynPqenZfgDfzaf4jmBOL?usp=drive_link

Bones companys i companyes !

Continuant amb la línia del primer registre, les mancances i límits que presenta la meva ciutat en el món del bàsquet tot i ser la capital europea d’aquest, continuaré parlant del pavelló principal, dic principal perquè és on fan els partits molts dels equips de la ciutat, tot i que el central i més gran és el nou “Palau Olímpic de Badalona” però en aquest només juguen equips professionals i de la penya. En el primer registre vam parlar dels límits que presentaven les xarxes i tanques que tenia el pavelló per accedir a veure el partit des de diferents punts d’aquest i no limitar la visió; en aquest nou registre parlàrem d’un altre motiu que dificultava entrenar i anar a veure els partits fins fa poc temps. Aquest portava anys sense aigua i sense el funcionament correcte de les canonades, per això els esportistes locals i visitants no podien fer ús de les dutxes, cosa que pels visitants era encara pitjor, ja que havien de tornar a casa en el cotxe suats sense poder dutxar-se i pels jugadors de Badalona era més pràctic dutxar-se al pavelló que no a casa. A més a més, el fet de no tenir aigua també limitava al públic, perquè els lavabos tampoc funcionaven només un i s’havia de baixar a la zona dels jugadors. Tot i tenir moltes queixes i escrits dels habitants de Badalona l’Ajuntament no es feia càrrec i era un límit que dificultava l’estança en aquest, ara després d’uns anys ho han arreglat i sembla que funcionen, tot i que l’estat d’aquests dona molt a desitjar.

Els límits de les nostres creences

Fa unes setmanes, el poble es va despertar amb un petit acte reivindicatiu, vandàlic fins i tot, que em va fer pensar en la manera en la qual els nostres sistemes de creences, les nostres posicions polítiques i la nostra manera d’entendre la societat interactuen i fins i tot col·lideixen amb les dels altres.

Ja fa gairebé un any que visc a Roda de Ter i des del primer moment, va quedar clar que existeix un suport majoritari al moviment per la independència de Catalunya.

És molt habitual veure mostres d’aquest suport en balcons, murs i darrerament en estelades, penjades als fanals d’entrada al poble, possiblement amb el vistiplau de l’ajuntament.

Doncs bé, fa uns dies van aparèixer totes aquestes banderes vandalitzades, per algú que es va dedicar a pintar-les, mostrant clarament el seu desacord. Aquest fet em va fer dirigir la mirada cap a un conflicte que, fins a aquell moment no havia considerat. Llavors vaig veure que existeix una lluita entre dues parts, però clarament una d’elles existeix per destruir allò que la primera construeix.

Quin és el límit de les meves creences si em dedico a oposar-me, de manera destructiva a l’altre? És una actitud tolerable? Tolerant, és evident que no. És legítim reaccionar de manera agressiva a l’expressió d’una voluntat política?

Els límits de la llibertat individual també són fronteres que detecto dins el meu entorn i d’alguna manera, aquesta activitat m’ha ajudat a adonar-me que sovint només fa falta un canvi en la manera com percebem les coses per descobrir noves capes en les relacions socials i la dimensió política que tots tenim i que formen part del nostre entorn.

https://drive.google.com/drive/folders/1YqIOn0NFef3D9yPKiNrclN7YpStLdXPO

La primera frontera

Després de llegir els recursos que tenim a la nostra disposició, he pogut reflexionar sobre les diverses fronteres, petites i grans, evidents o subtils que conformen l’entorn que m’envolta. Aquests límits, que no sempre esdevenen una barrera física, comencen a revelar-se en el mateix moment en el qual dirigim la mirada.

En aquesta entrega, vull parlar d’un element dins el meu entorn, tan evident que és impossible obviar-lo. Em trobo a la població de Roda de Ter, i com no pot ser d’una altra manera, condiciona de manera molt decisiva la manera com ens relacionem amb aquest entorn.

La primera frontera és una tangible i física, el riu travessa el territori i divideix la població que es troba a banda i banda. No és el mateix viure a una banda o a una altra del riu. Existeixen connotacions socials i econòmiques que afloren en funció de la ubicació d’una persona. El riu divideix barris, i per comparació estableix zones bones on viure i zones que no ho són tant.

El Ter és font de vida i la gran varietat de flora i fauna que s’hi aplega al seu voltant així ho demostra. També és un nexe social, ja que és punt de trobada per a famílies i amics o pescadors.

La manera com el riu vertebra el territori i com els seus habitants ens distribuïm en funció d’aquest, prova que es tracta d’una gran frontera en l’entorn. Tot i això, hem après a sortejar-la i la presència de diferents ponts connecta els diferents barris, però la barrera social, cultural i econòmica, no tan tangible com el propi riu, ens manté a banda i banda. Una actitud apresa a través dels anys, la tradició i el nostre sistema de creences.

https://drive.google.com/drive/folders/1g-POLbIHBVIAuob2mAHWMeIQpSkosF-1