M’agradaria començar aquesta entrada amb la següent frase: “Las fronteras más visibles son las de alambre, pero también las que están en nuestras cabezasBoaventura de Sousa Santos (França, 2016).” (citat a Kremer et al., 2018), ja que és cert que el meu fil conductor ha sigut les fronteres i límits físics que presenta el bàsquet i les seves instal·lacions, però aquesta vegada he volgut anar més enllà.
Amb els esports ens passa una mica que ens costa connectar-los amb altres àmbits i ens limitem a practicar-ho, no pas a anar més enllà. Ara bé, aprofitant la tradició de la meva ciutat he volgut connectar el bàsquet amb altres àmbits i així no limitar-me a parlar de les fronteres físiques que presenta.
Per contextualitzar-vos una mica, quan arriba el maig es planta un dimoni gegant a la platja de Badalona, aquest és cremat el dia 10 de maig, acompanyat d’un espectacle piromusical; és la festa tradicional de Badalona on acudeixen milers de persones a la platja per veure la cremada i per acudir a molts més esdeveniments que aquesta presenta, com castellers, correfoc, concerts, etc. Quan planten el dimoni a la platja la tradició és que els badalonins que vulguin, sobretot els infants, facin el seu propi dimoni i el plantin al costat d’aquest. La meva proposta parteix en què, si tant ens agrada el bàsquet i tant el representem, podríem deixar de limitar-nos a fer el típic dimoni i inspirar-ho en la penya o altres equips de Badalona. És per això, que aquest any he decidit fer el meu dimoni de la penya amb el número que porta la meva germana quan juga amb el seu equip de la penya. Ha sigut d’allò més enriquidora l’activitat i he pogut explorar la meva part artística que tant feia que no l’utilitzava; el millor és que els materials han sigut molt accessibles i fàcils, ja que amb tovallons de cuina, rotllos de paper, cola, globus, etc. ho he pogut crear sencer.

Enllaç al drive: https://drive.google.com/drive/folders/1-6Vg30P-WsPA-0_eRHawqz6MrQ5Vrsha

Bibliografia:

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia.

Prejudicis i identitat

Sense adonar-me’n, aquesta seqüenciació de registres que suposa el Repte 3, ha esdevingut un viatge. 

En el meu cas, un viatge per aprofundir en la identitat del territori i, especialment, de les persones que en formen part. Arribats a aquest punt, dins el meu cap sorgeix una pregunta:

Què és allò que fa de Roda de Ter, i concretament la seva gent, res únic? Quins són els seus trets diferencials?

Per contestar aquesta pregunta, crec que hem d’establir unes bases teòriques.

Hay una relación de reciprocidad entre territorios, identidades y fronteras: son expresiones que utilizamos en plural como construcciones políticas y sociales de los lugares y sentidos. De esta manera, las fronteras son espacios de condensación de procesos socioculturales (Grimson, 2005). 

Si seguim les argumentacions de Grimson, té sentit que com a resultat d’observar l’entorn (en aquest cas el territori) i les fronteres que s’hi generen, arribem a la qüestió de la identitat.

Però per entendre d’una manera més profunda què és i com es genera la identitat, hem de visitar altres autors.

Segons Rifà (2023), les identitats (culturals) són canvi, creen pertinença i diàspora, són localització, multiplicitat i transformació, així com també generen inclusió i exclusió. La identitat es construeix a través de la diferència, requereix d’un exterior i necessita d’un/a altre/a, per a consolidar-se.

D’aquesta manera, segons Rifà, per construir identitat necessitem la diferència, com a contraposició al “jo” i per establir un “ells” dins del discurs identitari. Per altra banda, la identitat presenta també una naturalesa dual, que pot ser transformadora o integradora, però també pot fomentar l’exclusió i fins i tot la diàspora.

En relació amb aquesta darrera idea, els meus intents d’enregistrar i documentar allò que m’envolta, m’han portat a parlar amb molta gent diferent, de cultures i creences heterogènies i que m’han ajudat a copsar un sentiment i una actitud que crec que està molt lligada al concepte d’identitat i especialment d’alteritat. La societat té prejudicis.

La creació conjunta com a societat d’aquesta identitat, va molt lligada a l’alteralitat, que podem definir com la concepció de les altres persones com a diferents de la mateixa identitat.

Si aquesta identitat no abraça la diferència i l’assimila, els prejudicis la transformen en una barrera i una frontera difícil de penetrar.

Des del meu paper d’observador “extern”, contemplo amb tristesa que la multiculturalitat de la societat ( recordem que Roda de Ter ha acollit diverses onades migratòries en les darreres dècades), no s’està traduint en un intercanvi cultural positiu, o en un enriquiment de les idees. 

Cada vegada més, aquestes identitats diverses es tanquen en si mateixes, ignorant la diferència i assolint la categoria de gueto cultural i social. 

Com a societat no estem sent capaços d’integrar aquestes altres identitats de manera satisfactòria. Una prova tangible de tot plegat és l’absència de la comunitat migrant, amb capacitat de vot, a les passades eleccions de Catalunya. Simplement, no senten que en formin part.

Bona tarda, companys i companyes, en aquest cinquè registre he continuat inspirada pel fil conductor “dominació humana” i he fet un vídeo al voltant del meu vincle amb el nostre planeta, sentint sobretot el tracte humà que s’està fent sobre ell. Per tant, el tema central del vídeo és l’ecocidi.
Per facilitar la comprensió del vídeo, l’ecocidi és un terme que fa referència a la destrucció generalitzada o a llarg termini de la naturalesa, o sigui: la mort del nostre planeta.
Com podreu observar, l’eix vertebrador del vídeo és un poema, on queda reflectit el meu sentir amb la Terra: per mi és un gran ésser viu, amb qui estableixo una comunicació profunda.
Respecte als aprenentatges d’aquest registre, he pogut identificar que el tema central del registre (l’ecocidi), ha influït durant la meva transició de l’adolescència a l’adultesa en la construcció de la meva identitat, fins al punt de trencar fronteres i barreres entre jo i el planeta o la natura. A la vegada, he de reconèixer que aquest tema ha construït noves fronteres entre la societat i jo. Com afirmen Kremer et. al. (2018), “la identidad se construye en un proceso con diferentes alteridades y desde posiciones, donde el lugar y sus fronteras —físicas y simbólicas— posibilitan acontecimientos en los que los sujetos construyen los sentidos de sus acciones, múltiples expresiones identitarias que otorgan un sentido de pertenencia y que, al mismo tiempo, están atravesadas por fronteras simbólicas en constante tensión.” (p.66)
Així doncs, a l’anar apropant-me a la natura, m’he anat allunyant de la humanitat en un sentit emocional i també, relacional.
Finalment, amb aquest vídeo també us entrego un trosset de mi, dels meus pensaments i les meves emocions.
Espere que us agradi.
Fins aviat.

Link Drive: https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1d0JxgKBPBIoMfAVUM3Spx5-OywCnsXiU